Una vegada dues rates van
trobar un formatge molt gros al prestatge d’un rebost. Van decidir endur-se’l
però els va caure a terra i se’n van fer dos trossos, l’un força més gros que
l’altre. Totes dues es volien quedar el gros i cap no volia el petit. Com que
no aconseguien de posar-se d’acord van decidir de trobar un jutge que els
resolgués el plet.
Van fer venir un mico que hi
havia al jardí i li van explicar el fet. El mico, que era molt llest, després
d’escoltar les raons de cada una de les rates, va dir que el cas era de mal
resoldre i que l’única solució era igualar els dos trossos de formatge, perquè
cap de les dues rates no en sortís perjudicada en relació a la seva companya. I
ell mateix es va oferir a fer els dos trossos iguals. Les dues rates s’hi van
avenir i el mico va agafar el tros més gros i hi va clavar una bona queixalada
per tal d’igualar-lo amb el petit, però en va fer un gra massa i aleshores el
tros gros va quedar més xic que el petit, i cap de les dues rates no el va
voler. El mico va dir que ja tenia la solució i que només calia tornar-ho a
provar. Va clavar una altra mossegada al segon tros, però també va ser massa
grossa, de manera que aquest tros va quedar de nou més petit que l’altre i no
el volia cap de les rates. El mico ho va provar un tercer cop, i un altre i un
altre, però sempre mossegava més del compte i els trossos mai no quedaven
iguals. Fins que el mico es va menjar el formatge sencer. Quan les rates se’n
van adonar van començar a insultar el mico, tractant-lo de lladre i de golafre,
però aleshores ja era massa tard. I així totes dues es van quedar sense ni un
bocí de formatge, però amb una bona lliçó.
Text: Albert
Jané
Il·lustració:
Pilarín Bayés
Locució: Mercè
Canela
Rondalla
publicada a la revista Cavall Fort
núm. 321 (1975) i en el recull Rondalles
d’arreu del món. Edicions del Mall (1980)
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/les-dues-rates-i-el-mico/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada