És un
llibre de Joan Amades inclòs en la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars que va escriure el folklorista l’any
1935 i que, dècades després, el 2003, l’Associació Cultural Joan Amades
reeditaria conjuntament amb edicions El Mèdol com a obra facsímil i amb un text
introductori d’Ester Romero on hi ha el paràgraf que explica: “... El llibre d’Amades ens posa en
contacte, no únicament amb elements sagrats sinó, sobretot, amb un món de màgia
i ben sovint de superstició. Perquè quan les persones creuen poder disposar,
orientar i dirigir aquesta realitat transcendent ens trobem amb divinitats
manipulades, i per tant, devaluades. És ben propi dels humans, i el llibre de
l’Amades n’és un catàleg excel·lent, voler manipular allò sagrat com si fos una
cosa que depèn de la nostra voluntat.”
En
relació aquesta intenció el folklorista dedica un apartat als averanys on
recopila situacions singulars com ara: “Parar-se
un rellotge de paret és averany d’una defunció a la casa, la qual es pot evitar
posant un pa en un lloc ben alt, com més millor. Apagar-se la llum sense causa
justificada és de mal averany. També ho és tenir tres llums encesos; en
adonar-se’n cal apagar-ne un o encendre’n un altre. Trobar cabells per casa, i
pitjor per terra, si hom no sap de qui són, és mal averany: podrien ésser
embruixats i cal destruir-los. Cal cremar-los precisament amb paper no escrit,
car, si al paper hi havia lletres, el contingut d’aquestes es giraria en contra
el qui crema els cabells. La caiguda d’un quadre o altre objecte penjat a la
paret revela la pèrdua d’un animal estimat o útil. Per a conjurar la dissort
cal enterrar una pedra fora de la casa però prop d’aquesta: enclou un sacrifici
a la divinitat, la qual hom invoca perquè deturi l’estrall. Trobar un ou sense
rovell és de molt mal averany; per a evitar la dissort cal tirar l’ou al foc.
L’ou és símbol de fecunditat; la manca de rovell el fa inservible per a la
covada; per ell les divinitats pairals manifesten enuig, expressat pel desig de
voler trencar la continuïtat de la família, i cal un sacrifici oferint el
símbol al geni bategant de la flama. Hom té de mal averany trencar un mirall o
guardar-ne un de trencat. També es creu molt dolent tenir un mirall encarat al
llit. Trobar una cadira girada en llevar-se és molt malt averany. Fer voltar
una cadira porta raons i baralles a la casa. Canviar sovint els mobles de lloc o deixar la vaixella sense rentar porta sort."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada