Un pagès més aviat pobre,
havia de dur un parell de sacs de blat al molí, que queia una mica lluny, i com
que no tenia cap bèstia de càrrega per a traginar-los se’n va anar a trobar un
dels seus veïns que tenia un ase, per si l’hi volia deixar. El va trobar que
seia al pedrís de l’entrada de casa seva, capficat en els seus pensaments, i li
va exposar la seva petició.
El veí se’l va escoltar atentament.
No li venia de gust, de deixar el seu ase, potser per por que no es trenqués
una cama, però no va gosar dir que no al seu veí i es va inventar una excusa.
-
Jo te’l deixaria de bon gran grat, oh, amic
meu! el meu ase, però m’és del tot impossible, perquè justament avui es fora de
casa. La meva dona se l’ha endut a mercat.
Però en aquell precís moment,
aneu a saber per quin voler, l’ase, de dins de l’estable estant, va fer un bram
sonor i potent, allargassat, que va ressonar per tota la casa i es va sentir de
tot arreu.
-
Com és això? – va dir , aleshores, el pagès que
l’havia vingut a demanar-. Tu em dius que l’ase es fora de casa i ara jo
comprovo que no és veritat, ja que el sento ben bé com brama.
Però el veí va alçar els
braços al cel, com escandalitzat i indignat, i li va respondre:
-
No en volia saber d’altra! És possible que si
jo dic una cosa i l’ase te’n diu una de diferent, et creguis més l’ase que a mi?
Text: Albert
Jané
Il·lustració:
Lluis
Locució: Jaume
Cela
Rondalla publicada a la revista Cavall Fort núm. 359 (1977) i en el recull Rondalles d’arreu del món. Edicions del Mall (1980)
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/la-veu-de-lase/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada