El naixement. Costums i creences *

 

Coberta El naixement. Costums i creences

(Edició Facsímil)

És un llibre escrit per Joan Amades l’any 1934 dintre de la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars que, el 2001, reeditaria  l’Associació Cultural Joan Amades en versió facsímil conjuntament amb edicions el Mèdol afegint unes paraules d’obertura per part de Joan Prat i Carós on, descol·locat pel que té d’incomprensible, explicava que el folklorista no esmentava en l’obra el nom d’Arnold Van Gennep que, de ben segur, per estructurar el volum, n’havia llegit Les rites de passage. Prat a més, com a antropòleg, acabarà dient sobre el treball: “Els símbols rituals condensen diferents significats, cognitius i emotius, que permeten als membres d’una cultura específica apropar-se als seus nuclis densos de significació, que molt sovint estan emmagatzemats en les seqüències del ritus de pas, objecte d’aquesta introducció”.

Entrats en matèria, el treball de l’Amades s’estructura en els següents apartats: La fecundació, l’embaràs, el part, el bateig i la maternitat. Com a tastet de tot plegat, en la secció el part hi ha uns fragments que fan referència a l’àngel de la Guarda, el qual el folklorista documenta utilitzant com a informants la mainadera Maria Hospital de Barcelona i, també, el llibre El Rondallarí de Pau Bertran i Bros  on conta que: “En néixer un infant neix amb ell un àngel del cel, que li fa de guarda i protector durant tota la seva vida. No el deixa per res i la sort de l’infant va estretament lligada a la de l’angelet, que sempre vetlla per ell. La rondalla ens parla d’una mare que es féu treure la planeta per al seu fill. Li digueren que hauria de morir penjat. Sempre més la mare tingué gran angoixa per la fi del seu fill.

El nin es féu gran i volgué marxar de casa en cerca de fortuna. Sa mare li encarregà que mai no deixés d’encomanar-se a l’àngel de la Guarda perquè el salvés en tot perill. Pel camí el minyó trobà un altre noiet de la seva edat. Es feren amics. Li digué que ell anava en cerca de feina, i feren via plegats. Arribaren en una casa, on demanaren feina. Els en van donar, car era l’època d’arreplegar les olives. S’enfilaren dalt d’una olivera. El minyó al qual la planeta havia pronosticat que moriria penjat, va caure i restà penjat pels cabells, de manera que ineludiblement hauria mort. El seu company l’agafà i el salvà. Quan l’hagué despenjat, li digué: - Torna-te’n a casa i digues a la teva mare que l’àngel de la Guarda t’ha salvat de morir penjat.

I, per acabar, va de concurs! En el capítol La maternitat, Amades de forma simpàtica fa un recull de monosíl·labs del llenguatge en l’infant que, possiblement, reconeixem. Aquí uns exemples de vocabulari popular: 

Bobó = Llaminadura

Bup-bup = Gos

Mam = Líquid, aigua

Pum = Caure

Titit = Ocell

Xitxa = Tall, carn 

I, altres més... (soroll de caure) Ai, ai, ai... Pupa!!

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/el-naixement-costums-i-creences/