Un pobre llenyataire passava
per la vora del riu; anava tot distret pensant en les seves coses i li va caure
la destral a l’aigua. Tot afligit per la desgràcia que li representava, es va
posar a lamentar-se en veu alta, amargament.
Aleshores se li va aparèixer
el Rei de les Aigües, amb una destral d’or. La va ensenyar al llenyataire i li
va preguntar:
-
No és pas la teva, aquesta?
-
No, no és la meva – va respondre el
llenyataire.
El Rei de les Aigües li’n va
ensenyar una altra de plata.
-
No, no és aquesta, tampoc – va tornar a dir el
llenyataire.
Finalment el Rei de les Aigües
li va mostrar la seva pròpia destral, que era de ferro. Tot seguit que la va
veure, el llenyataire va dir:
-
Aquesta sí que és la meva!
Com a recompensa per haver dit
la veritat, el Rei de les aigües li va regalar totes tres destrals.
El llenyataire se’n va tornar
al poble i va explicar aquella feta als seus amics, als quals va ensenyar les
destrals.
N’hi va haver un que va voler
tenir la mateixa sort; va fer cap a la vora del riu, hi va deixar caure la
destral i es va posar a plorar desesperadament.
Se li va aparèixer tot seguit
el Rei de les Aigües amb una destral d’or i li va preguntar:
-
Que és la teva destral, aquesta?
-
Sí, sí, que és la meva – va respondre l’amic
del llenyataire, tot content.
Però
per haver dit aquesta mentida, el Rei de les Aigües no li va donar ni la
destral d’or ni li va tornar la seva.
Text: Albert
Jané
Il·lustració:
Picanyol
Locució: Jaume
Cela
Rondalla publicada a la revista Cavall Fort núm. 310 (1975) i en el recull Rondalles d’arreu del món. Edicions del Mall (1980)
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/el-rei-de-les-aigues/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada