Cavall Fort núm. 1049/1050 (2006)
Dossier: Sis rius
Recorregut
Neix a Fontibre
al nord-est de la
Península Ibèrica. Recull aigües de les muntanyes de Cantàbria,
dels Pirineus, de serralades de Castella
i el Maestrat. El curs del riu baixa en línia recta cap al mar i, només, canvia
la trajectòria al litoral català ja que allí troba meandres i congostos.
Finalment comença el delta i desemboca al mar per l’illa de Buda.
Característiques
El riu va rebent
afluents per les dues bandes que fan que les aigües vagin creixent. Als orígens,
a Reinosa, el cabal es mesura en uns 11 metres cúbics per segon (m3 /s). A
Saragossa, en porta uns 300
m3 /s i, quan arriba a Tortosa, ja en supera els 600 m3 / s. Entre els afluents que van a parar a l’Ebre, n’hi ha
de renom com el Jalón, l’Aragó, el Cinca, el Segre o el Matarranya.
Una de les
peculiaritats és que el riu arriba al nivell màxim del cabal pel
març i al mínim al setembre però d’un any a l’altre pot variar per problemes de
sequera o bé per pluges intenses. L’aprofitament de les aigües ha impulsat la
construcció de canals i pantans de regulació. A l’Ebre trobem un total de 281 Km de canals de reg i
abastiment.
En arribar al
terme d’Ascó el recorregut de l’Ebre s’escola en meandres i passa entre
muntanyes pels congostos del Pas de l’Ase i més endavant al de Barrufemes. Ja en el darrer tram, el riu s’eixampla
al delta fins arribar al mar.
Batalles i fortificacions
Al llarg de la
història l’Ebre ha estat testimoni de guerres. A l’embocadura tingué lloc un
combat naval entre cartaginesos i romans l’any 217 aC . Riu amunt, en alguns indrets l’home de forma
estratègica anà creant assentaments amb
la finalitat de viure i protegir-se de possibles pobles invasors, com per
exemple el Castell de Miravet que esdevení un dels darrers reductes de resistència
islàmica a Catalunya. Més endavant l’Ordre dels Templers el fortificà i l’any
1307 resistí un setge que durà 12 mesos.
Malauradament hi ha hagut d’altres guerres,
com la Batalla
de l’Ebre de la qual només fa 70 anys . Per evitar de repetir fets semblants i amb la
voluntat de tenir present la memòria del passat, en municipis de la
Terra Alta
Un riu ple de
riqueses
El delta és una de les principals
zones humides del sud d’Europa. D’aquí
que la Generalitat
el declarés parc natural el 1983. El paisatge és planer i hi conviuen espais dedicats al conreu d’horta i arrossars i,
en especial protecció, platges i estanys vorejats de flora i fauna. El pas dels
ocells migratoris i la cria són fets importants.
Pobles com els íbers, fenicis,
grecs, cartaginesos, romans, visigots, sarraïns... han fet navegar per l’Ebre naus empeses pels corrents de l’aigua i del
vent. Temps després, el sirgadors que
eren homes forçuts empenyien pel riu els llaguts carregats de mercaderies.
L’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada en el llibre Camí de sirga en parla amb detall.
Cultura de l’aigua
L’aigua és un bé escàs. Encara
que no ens ho sembli convé que en fem un bon ús i utilitzem només la que
necessitem. La desmesura en la
construcció de canals i transvasaments
afecta els rius, les platges i deltes. D’aquí que en els últims anys en les
Terres de l’Ebre hi ha hagut una especial sensibilització a fi d’aturar projectes hidrològics que podrien trencar
l’equilibri natural de l’Ebre ja que; el riu és vida.
Vocabulari
Afluent: Riu que desemboca en un altre de més important.
Cabal: Quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una
secció del producte pel qual circula.
Congost: Pas estret i pregon entre muntanyes.
Llagut: Bastiment català no cobert destinat a la pesca o el tràfec.
Meandre: Volta sinuosa que fa un curs d’aigua, un riu, un camí.
Sirgador: Persona que fa avançar una embarcació paral·lelament a la
riba estirant des de terra amb la sirga.
Templer: Individu d’un ordre religiós i militar establert a
Jerusalem al segle XII per a la protecció dels pelegrins i del sant sepulcre.
Transvassament: Fer passar l’aigua d’un riu a un altre riu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada