Festes fredes, festes calentes

Cavall Fort núm. 1113/114 (2008)
Dossier: Fred i calor...

En retornar a l’escola després d’unes merescudes vacances, nens i nenes s’expliquen com han passat l’estiu. Ei, aquesta mena de converses de retrobament també les fem la gent gran i, si fem memòria plegats, veurem que entre totes elles hi ha vivències en comú. Per exemple, qui més qui menys, davant les altes temperatures que han registrat els termòmetres, segur que ens hem remullat ja sigui a la platja, la piscina o per dir un altre lloc a la banyera de casa. De la mateixa manera, en pondre’s el sol, als vespres, ens ha vingut de gust sortir a prendre la fresca, menjar gelats o apropar-nos a una plaça on s’organitzava ball una nit de festa major.

Si mirem amb lupa el paràgraf anterior i l’analitzem, podem observar que sovint els costums i les tradicions catalanes al llarg de l’any estan estretament lligades a factors climàtics que fan que les festes que celebrem siguin fredes o bé calentes, però sempre encantadores! M’explicaré millor.

L’escalfor del foc

En primer lloc constatar que, des del inici del curs escolar, a mesura que van transcorren les setmanes, al matí i de forma progressiva, ens anem tapant per anar al col·legi cobrint-nos de roba per evitar el fred al cos. Sí, poc a poc deixem de dur samarreta de màniga curta per afegir-hi al damunt una jaqueta, un abric, una bufanda... Tots aquests canvis propiciats per la baixada de temperatura comporten que, quan ens agrupem per celebrar una festivitat, ho portem a terme de forma majoritària en llocs tancats, coberts, sovint al costat del foc. Un parell de mostres d’aquest replegament les trobem en la festivitat de Tots Sants moment en què anem a comprar castanyes i moniatos, a principis del mes de novembre; i per Nadal que, com recull la dita, per Nadal cada ovella al seu corra!,  el celebrem en família.

Arribats a aquest extrem del calendari, a partir del mes de gener,  anem traient el nassarró de forma progressiva al carrer. Abrigats fins més a munt de les orelles encenem fanalets per a rebre els Reis d’Orient en les cavalcades. Després, per Sant Antoni, anem a veure com animals i carruatges desfilen en els 3 Tombs i les fogueres que s’encenen principalment en les Terres de l’Ebre, les Illes Balears i el País Valencià. També per Carnaval, participem en rues al carrer disfressats de mil maneres diferents. Aquí, entre altres actes, trobem l’escalfor del foc per mitjà de les fogueres de l’Enterrament de la Sardina, acte amb el qual conclou el cicle de Carnaval. Per altra banda, els mesos de l’any van passant, la claror del dia s’allarga però la relació del foc i la festa continua. D’aquí doncs que per Sant Josep el culte al foc aparegui a través de les falles que prenen forma de ninots satírics que acabaran socarrimats com a fi de festa en unes altres fogueres.

Fixem-nos en un altre detall, de mica en mica les festivitats canvien el lloc, l’espai de celebracions de les trobades populars. Per Setmana Santa ja ens atrevim a passar més hores fora de les 4 parets d’una casa. Tot i que potser no sempre el temps acompanya, el dilluns de Pasqua hi ha la tradició de sortir a menjar la mona al camp en aplecs o romeries, cantar caramelles i apropar-nos a la natura ja que comença a desvetllar-se després del cru hivern. Sort que amb la primavera les portes de l’estiu són a tocar! De fet, a la ment comencem a tenir la revetlla de Sant Joan i el inici de les vacances, que són el punt de partida d’uns mesos farcits de festes diferents. Aquí les propostes són variadíssimes amb tot el foc continua espurnejant sigui de la mà dels diables, de dracs o castells carregats de petards.

A més a Sant Joan, des de la Catalunya Nord, es transporta en una llàntia La flama del Canigó que de forma simbòlica es duta a centenars d’indrets dels Països Catalans,  amb l’arribada de la qual a diversos pobles i ciutats de parla catalana es dóna pas a l’encesa de les fogueres que il·luminaran la nit més curta de l’any.

En nuclis dels Pirineus trobem també altres manifestacions on l’escalfor del foc és present. Unes torxes de fusta, que s’anomenen falles, són baixades enceses per uns portadors des de dalt de la muntanya a la plaça dels pobles on s’apilaran en fogueres per poder ballar i dansar al seu entorn.

La frescor de l’aigua

Quan més de gust ve apropar-nos a l’aigua és a l’estiu. Una capbussada ajuda a refrigerar-nos de la calor i el joc en contacte amb l’aigua esdevé divertit. En poblacions de la costa hi ha la tradició de realitzar processons marines on els pescadors surten a la mar amb la imatge de la verge local o la mare de déu del Carme, guia dels mariners, perquè els protegeixi la resta de l’any de contratemps i alhora els propiciï abundosa pesca. Ara bé, la relació de la festa amb l’aigua no acaba aquí. Altres mostres les trobem en els rius. Rememorant antics oficis, la festa dels Raiers ret un homenatge en terres del Pallars a les persones que baixaven troncs d’arbres aprofitant les crescudes dels rius en èpoques de desglaç fins a arribar al mar  a fi de construir-ne vaixells!

Els àpats festius

I on també es fan evidents els contrastos de fred i calent és en les menges festives. Per Nadal,  que coincideix amb solstici d’hivern, la nit més llarga de l’any, un bon plat d’escudella amb galets a taula ens escalfa de les temperatures exteriors. I, en canvi en el solstici d’estiu, per Sant Joan, ve molt de gust menjar un tall de coca ensucrada a l’exterior. Entre temps, és a dir en l’equinocci de primavera, a mig camí de la nit més curta i la més llarga del calendari és bon moment per assaborir  la crema de Sant Josep per postres o  les croquetes de Santa Teresa proper a l’equinocci de tardor. Umm, n’hi ha per llepar-s’hi els dits tot fent festa!