Caramella núm. 20 (2009)
Embolica que fa fort!
El 1990 es va desplegar al país un homenatge dedicat a l’estudiós de la cultura
popular catalana. Ara, el 2009, en tindrà lloc un segon. El primer va coincidir
amb el centenari del naixement. El proper, amb el cinquantenari del seu
traspàs. La veritat, dos recordatoris en format Any de... com ens hem
habituat tots plegats en aquest racó del planeta, no podem pas dir que se li faci a tothom.
En aquesta terra quan celebrem aniversaris
de patums, per norma general, tirem de la beta dels naixements de fills o
filles il·lustres, però festejar defuncions ja és un pèl menys corrent. No és que se’ns hagi
obert ara de sobte l’afició per les necrològiques, ara tampoc tenim manies. D’aquí
que ve doncs que, quan encara no han transcorregut vint anys del primer
especial Amades, una altra iniciativa escalfa
motors. Tot s’aprofita, oi?
Ara, qui ha obert la capsa dels trons
ha estat l’Associació Cultural Joan Amades. Creada el 1995 amb la voluntat de
divulgar l’obra del folklorista, dedica bona part de les seves energies a tenir
cura especial de la publicació de documents inèdits sobre l’autor. Sí, 50 anys
després del seu finat encara resten treballs que no han vist la llum!
L’associació també es preocupa per reeditar-ne els llibres. L’exemple més singular
en aquests moments és la Biblioteca de
Tradicions Populars. 42 llibrets en format de butxaca que Joan Amades
redactà entre el 1933 – 1937 sobre etnografia catalana amb l’afegitó ara d’un pròleg
en cada treball redactat per gent que té coses a dir en la matèria. I encara més, el col·lectiu cultural
Amades també convoca un premi que porta el seu nom i està enfocat a potenciar
l’estudi i la recerca de les tradicions del nostre poble. Per saber-ne una mica
més de tot plegat, l’associació ha impulsat en la xarxa una pàgina web i la feta ha sorprès de llarg
els creadors.
Sí, sí, ja podem picar-hi de peus però
bo és en l’actualitat tenir una finestra al món via internet on poder ser
present. L’exemple que ho certifica ha estat el correu electrònic enviat des de
l’associació convidant a adherir-se a entitats, associacions, federacions, ateneus,
escoles... a organitzar el nou envolat
Any Amades. Les respostes estan sent massives. Continuarà...
Entre els compromisos adquirits, a
nivell institucional, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional
Catalana participa en la proposta. De cara als mesos d’estiu està previst que
coordini una exposició sobre imatgeria popular creada a partir del fons de
l’Amades que es custodia en aquest centre . I a partir d’aquí, al país, les
accions s’estan disparant. Caldrà fer-ne balanç després de l’any perquè la iniciativa
promet i de valent!
El drapaire compromès
La persona de Joan Amades i Gelats (Barcelona,
1890 – 1959) trencà clixés prefixats. Sobre el paper, tenia un horitzons limitats
ja que de nen, quan encara no havia complert els 10 anys, hagué de deixar l’escola
per ajudar els pares en el negoci familiar de draperia. Les biografies sobre el folklorista vénen a resumir sempre
que fou un saltador d’obstacles, un
estudiós autodidacta, un
emprenedor vital...
I és que a casa, malgrat les
dificultats de l’economia domèstica propiciades per les precarietats laborals i
la salut debilitada del pare, poc el feren estar plegat de mans i braços. Amb
només 12 anys d’edat, reconvertí la paradeta de draps a la de llibreter de
vell. Quantes pàgines que en devorà!
Cert, va tenir poca formació escolar però el cuquet per la lectura el va anar
ajudant a autoformar-se com a persona, així com també les vivències viscudes al
carrer, el barri obrer del raval barceloní, i els
valors d’una arrelada tradició oral
rebuts gràcies als seus progenitors. La combinació de tot plegat
forjaren un jove inquiet que trobà en l’Ateneu Enciclopèdic Popular, l’Esperanto
i l’esplèndida memòria popular de la mare, Teresa Gelats i Grinyó, uns estímuls
que li marcaren el futur i que l’especialitzaren com a un estudiós que lluità
per preservar les tradicions populars. Resultats? Participà en la recerca de
l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya endegada per la Institució Patxot, col·laborà en l’Arxiu de Tradicions
Populars, a l’Institut d’Estudis Catalans i, entre altres activitats, tingué
una secció a Ràdio Associació de Catalunya que el feren per l’època inclús
mediàtic!
Clar que aparegué la Guerra Civil i en
patí les conseqüències. La seva va ser també
a partir de llavors una resistència contra el règim franquista establert. Treballà
al Museu Arqueològic, al Poble Espanyol i a l’Institut Municipal d’Història de
Barcelona però amb dificultats i represàlies per ser divulgador de les
tradicions del país a les quals mai renuncià. No li resultà fàcil. A més, una
hemiplegia li paralitzà part del cos però això, i una miopia que patia de
petit, tampoc li impediren de treballar per
acabar de publicar la seva obra cabdal, els cinc volums del Costumari Català amb el suport de la
seva muller l’Enriqueta i el recolzament de la germana d’aquesta, la Consol
Mallofré mà dreta de bona part de l’obra de l’Amades. A partir d’aquí
arribaren reconeixements, homenatges
així com els retrets per la falta de rigor d’alguns dels seus gairebé 400
llibres. N’era conscient, d’aquí que
digué en més d’una ocasió: jo sóc un drapaire i ho recullo tot, després
vindran els que saben més de lletra i ja destriaran el grà de la palla.
Valors afegits
La predisposició que estan mostrant
els diversos grups de cultura populars actuals, centres educatius, mitjans de
comunicació i altres col·lectius diversos en voler participar en aquest segon
any Amades convida a la reflexió. Per
un costat és un clar reconeixement al llegat que ens ha tramès l’autor i que
ens uneix a molts. Per l’altre, és una crosta, d’identitat nacional, que necessitem agafar-nos-hi com a
ferro que crema ja que la desorientació política del moment, les retallades financeres, el recurs contra l’estatut... provoquen
desencís. D’aquí que; i veus qui ho havia de dir! però una proposta com aquesta està generant un
refrescant alè al poble. Per tant, un altre Any Amades, si us plau.
Antoni
Serés i Aguilar
Per saber-ne una mica més:
-
Diversos
Autors: El món de Joan Amades, Departament
de Cultura, Barcelona 1990.
Diversos Autors: El món de Joan Amades, (enregistrament en vídeo) Departament de
Cultura, Barcelona 1991.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada