Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Hi ha una llegenda
urbana que explica que una vegada a l’escola la senyoreta va preguntar als
alumnes d’on sortia la llet i, la contesta generalitzada va ser: de la nevera!
Conseqüències
derivades de la resposta ocasionà que, a partir de llavors, la quitxalla se la
va encaminar a fer sortides a granges de pagès perquè descobrissin que les
llonganisses vénen dels porcs, els ous de les gallines i també, per dir-ne una
altra, els formatges de les cabres.
Davant de la mesura
de correcció, la comunitat educativa
aconseguí així redreçar l’òrbita deformada d’uns infants als quals els
trontollava la percepció de fons de la realitat. Perquè allò que es diu vaques,
no les havien vist ni pintades!
Quan de menudet
anava pel món amb pantalons curts, si el senyor mestre al col·legi m’hagués fet
la pregunta: Llorenç, d’on surt la llet? Servidor o els de la meva quinta
hauríem dit: de la vaqueria!
La nostra resposta
generacional es basaria en la vivència familiar col·lectiva de llavors quan ens
feien anar a comprar-la. Ara, si dic la
veritat, no les tenia totes quan m’encarregaven anar a la tenda. Qualsevol
excusa m’era bona per evitar entrar-hi. Preferia fer munts de pàgines de
cal·ligrafia que posar els peus a la botiga.
Ai, quin tap de bassa
que estava fet! Amb prou feines arribava a enfilar damunt el taulell el pot de
la llet que de casa duia per
omplir. M’aterraven els sorolls que
venien de dins de la rebotiga. Fent
puntetes, repenjat a la taula, intentava però observar què hi havia darrera
d’aquella porta misteriosa mentre la mestressa anava a buscar el cassó de llet
amb un tel de nata damunt.
Del sostre en
penjava una trista bombeta envoltada de teranyines que amb prou feines
il·luminava. Divisava al fons cues que es treien mosques de sobre, fileres
interminables de potes encrostades de tifes, mamelles rebotides a punt
d’explotar, pileres de farratges pel terra i sentia de lluny mugits que, quan
més de nit es feia, més m’espantaven. Entre la canalla ens fèiem els mil homes
contant que entràvem a munyir les vaques
però ningú, absolutament ningú, tenia nassos de passar del mostrador.
Una abraçada ben forta i... fins a la propera!
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=1023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada