Hoooooooooola, bona hora a tothom!
M’he fet visitar.
La Montserrat aquesta matinada ha trucat per telèfon als del CAP, TAP, NAP... (o com es digui),
perquè porto nits tossint sense parar... (tus),
m’ofego... (s’ofega) I, a primera
hora, s’ha presentat a casa, amb un maletí, una eixerida metgessa que s’ha
connectat a les orelles els tubs aquells que porten, com es diu, allò? Telescopi,
periscopi, endoscopi...
Bé, m’ha fet mig despullar
i ordenava que respirés... (respira)
i inspirés... (inspira) profundament,
diverses vegades, (respira) , (inspira) així com també he hagut de dir
en veu alta el número 33, (més fort) 33, (encara més fort) 33! una tirallonga d’ocasions...
per acabar burxant-me amb el mànec d’una cullera dins la boca, fins tocar la
gola, m’ha fet venir fàstics! (fa fàstics)
Groc pel tracte
rebut li he preguntat: Què he de fer? i
va i em contesta: Deixar de treballar. Renoi, bona doctora! Sí, sí... deixar de
treballar! Que no penqui? A aquestes alçades de la vida m’ho diu? Avui, que ja
arribo al llindar del 80? Au, au... si es descuida, podia esperar uns quants
anys més per dir-m’ho! Quan en tenia 20
m’hagués agradat sentir això, que no treballi. Ara? que estic fet una vella
xiruca, com puc estar quiet? Que se’m gira feina collint olives, he de plegar-les
de la borrassa, ensacar-les, portar-les a premsar al molí... Que no veu que amb
els pocs cèntims que en trec i el que rebo de la jubilació feina rai a arribar
a fi de mes!
Que no treballi? Prou
que ho voldria però és que els números no surten! Ja m’agradaria tenir el sou
d’un ministre (per molt que pregonin que també els l’han retallat... pobrets) o
la feina d’un capellà (malgrat expliquin que amb la davallada de vocacions els
toca cobrir més misses per sotana) o disposar de més dies de vacances que un
mestre d’escola...
Ei, que faig més
hores que un rellotge! Que no puc quedar-me
assegut, plegat de braços! Oh, encara m’he de sentir dir que sóc afortunat, que
he de callar perquè tinc caseta i hortet. Per cert, on s’ha de signar per tenir
sou de ministre, feina de capellà i vacances de mestre?
Una abraçada ben forta... fins a la propera i vaig a prendre la pastilla receptada que hi ha unes oliveres que m’esperen.
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=5198
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada