Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Sobre el cinema
se’n poden dir moltes de coses: Que si és un art, una indústria... Doncs, sí.
No en dubto. Hi veig tot això i molt més... i, en especial, que és una escola
de la vida. I tant, si ho és! sobretot, per a tots aquells de la meva generació
perquè, d’estudis; molt pocs. Clar que..., mira, sort en tinguérem de poder anar
els diumenges al cinema a conèixer coses. Oh, va anar així la cosa! Ens
haguérem d’arromangar de petits per anar a pencar i amb coneixements justets.
És a dir: llegir, escriure... poca cosa més perquè a casa feina rai teníem per
arribar a finals de mes.
Ara, a moltes famílies
torna a passar cosa semblant. Feina rai per poder arribar a final de mes! I, a
sobre, feina a poder-ne tenir, de feina! Va, no em digueu que no és injust, que
no l’haguéssim pogut evitar situació semblant? Visca l’espècie humana! Sembla
tal vegada que no hàgim volgut aprendre de les misèries del passat, perquè,
situació com aquesta, ens l’haguéssim pogut haver estalviat, o no? Quina
pena... Ens en sortirem! (no hi ha volta de full) Ara, a quin preu? el pelut
del cas, però, és que hi ha qui la passa magra i d’altres, que ho hauríen de
passar, se’ns riuen a la cara ja que saben que no els passarà res. Que trist!
Veure persones que
han de fer cua per poder rebre aliments o que també n’han de fer davant de les
oficines de treball a causa que estan mancats de feina, fa moltíssima ràbia!
Sí, ens en sortirem (més bé o malament de la pobresa) però, ens en recordarem
després? I governants, banquers i altres aprofitats seran jutjats per “lleis” a
fi que no torni a succeir? Tinc dubtes. Tan debò m’equivoqui però m’ensumo que;
feta la llei, feta la trampa, o no?
Quan de “noviets”
el jovent anàvem al cinema, procuràvem asseure’ns a la fila del darrera; la dels “mancos” on, amb els abrics estirats per damunt
del cos, les mans, per sota... feien meravelles! Ara, dissortadament, fileres
de mancs les trobo cada dia de la setmana al carrer, en hores de plena llum,
abrics de cap per avall fent bossa i... massa mans al damunt recollint
queviures per fer meravelles.
Una abraçada ben
forta... i fins a la propera!
Llorenç
Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=8750
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=8750
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada