Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Direu que
repapiejo, que... l’arenga d’avui ja us la vaig engaltar (en el Fes ta Festa
núm. 1886) però nois, noies, crec necessari insistir-hi pel bé seriós de la
humanitat! Sí, amics... sí, amigues... Potser pensareu que: “No n’hi ha per tant, no n’hi ha per tant ...” però... crec, que estic en l’obligació d’anar
sense embuts i de dir alguna altra cosa “avui” que encara hi som a temps.
Ja ho tenim això la
gent gran, quan ens obsessionem en un tema... ens fem pesadets i semblem “lloros de repetició” que no paren de
burxar tota l’estona amb el mateix. I,
insistiré; pareu si us plau atenció perquè, això dels mòbils, és per tornar-se
micos i... curts de vista i... mil coses més! Anem, anem fent...
L’altre dia, amb la
Montserrat, marxàrem de bracet a fer la revisió dels ulls a l’oftalmòleg a
Barcelona (ho fem plegats, un cop l’any) i, com a transport, agafàrem per arribar
i tornar de la consulta el cotxe de línia i, el metro. Dimonis! Tothom, mentre
es desplaça, ara va potinejant mòbils! Gairebé érem els únics que no teníem els
dits ocupats amb aparells d’aqueta mena. Qui ens ha vist i qui ens veu a tots
plegats! Fins no fa gaire encara et trobaves algú que com a molt portava al
damunt un totxo de llibre, un diari de paper, una revista groga... però, ara?
no veus altra cosa que gent i més gent bellugant els dits damunt de les capsetes
de plàstics. Ja li vaig deixar clar a
la metgessa dels ulls; “Doctora, amb el
jovent que puja amorrat a totes hores al mòbil no se us acabarà la feina... d’aquí dos dies, el personal no hi veurà un
ruc a quatre passes! Es ficà a
riure. Jo, perquè ja he fet tard però,
si ara m’hagués de guanyar de nou el jornal, em dedicaria a fabricar ulleres
com un ximple! Veuríeu el lluent que aniria!
Pel que fa al
menjar, aquell dia amb la senyora anàrem a un restaurant de l’estació
d’autobusos. A la taula del costat hi havia un grup de 6 persones. De les
butxaques es tragueren els mòbils i, per sorpresa, els deixaren al mig de les
tovalles. Feren una juguesca, el primer que l’agafés, pagaria el dinar de la
resta. Formidable!
Una abraçada ben
forta... i fins a la propera!
Llorenç
Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=8923
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=8923
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada