Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Dir que ja no se’n
fan, seria faltar a l’honor de la veritat. Si ens hi posem, en trobarem unes
quantes! El que passa, però, és que la cosa aquella del lluïment que oferien va
minvant i, en l’actualitat, estan deixat de tenir el potencial que ostentaven
perquè els constants bombardejos de missatges que rebem via mòbils desintegren
la tradició!
Vegem, gairebé només
fa cosa de quatre estius mal comptats que, quan anàvem de vacances, dedicàvem
una estonada a omplir com fos (asseguts entorn de taules de bars amb “bolígrafos” que no guixaven; a peu dret
en els taulells de la recepció dels hotels o, posem per cas, damunt de les
bústies de correus que ensopegàvem pels carrers) les anomenades: “cartes
postals” que, cofois o bé per compromís, enviàvem a la família, les amistats i els
companys de feina.
Era allò de voler
fer “dentetes”: - Mira, Llorenç, els de
cal Maimó ens envien postal des de les Seychelles. O: -Guaita tu, els Llangostera s’han enfilat a l’Empire State Building!. O
bé: -Caram amb els de Cal Morros, correu
des de l’Orinoco! Al respecte, diré
que, servidor, havia pagat amb la mateixa moneda de canvi! Així que podia,
“refregava” a tothom que ens banyàvem amb la Montserrat per les platges de
Cancún, que passejaven amb gòndola pels canals de Venècia o que ens endinsaven
com arqueòlegs amb salacot per l’interior de les piràmides d’Egipte.
Però avui, amb això
de les fotografies del “whatsapp”
dels trons, no acabem mai! -Que si els
Maimó prenen el te amb cookies als Harrods, -Que si els Llangostera es fan una “selfie”
en un iglú amb un esquimal o que -Els
de Cal Morros se’ls ha acabat al camping el paper de water! I, a mi que
m’importa! Pesats, que som tots plegats una colla de pesats! Si de veritat
volem fer vacances, desapareixem, fem-nos fonedissos i deixem de tocar la gaita
per uns dies a la gent! És o no?
Però ara... qui ho
havia de dir! L’antiga tramesa de postals (per cert, sovint rebudes a destinació
setmanes més tard del que era desitjat) en el fons, no ens atabalava gaire ja
que arreplegàvem les que apareixien a la bústia i les exposàvem en llocs de
privilegi de la llar perquè, ben mirat, encomanaven ganes d’anar de vacances.
Una abraçada ben forta... bon estiu i enviem postaletes
que segur que també hi enganxarem segells curiosos!
Llorenç
Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=11720
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=11720
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada