Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Vinc del parc on,
en el banc dels: “si no fos...” els
jubilats, que ens hi arrepleguem, arreglem “lo”
món! (perquè, espatllar-lo més del que ja està és... impossible, veritat? Eh
que m’enteneu?) Doncs, què voleu que us conti... ens hi concentrem uns quants
experts octogenaris i la fem petar... Tots som una colla de savis despistats,
(crec que el més “ruc” del grup fa rellotges de fusta) Total, pels comentaris
que deixem anar... “lego” ho tindríem
aclarit. Però, la realitat és... que ningú ens fa el
més mínim cas. Així que, ara que encara podem: prenem “lo sol”. (Què més podríem fer?) Sí, sí...
Controlem qualsevol
cosa que es belluga en el nostre entorn i, tal vegada, fem com si no anés amb “naltres” però, us ho asseguro que estem
al cas. “Iantant”
Bé, en l’observació
rudimentària d’aquest matí hem guipat una d’aquelles coses que creiem que era
més cosa del passat que no pas de l’actualitat present. Assegut en un banc del
costat, un obrer de la construcció, a l’hora de dinar, ha tret de la bossa un
entrepà de “quilómetro” per
cruspir-se’l d’una queixalada. La informació que exposo, que en principi no és
rellevant, perquè, qui no ha vist mai algú polint-se un tros de crostó amb
tonyina embotida dins, eh? Doncs, ha esdevingut, la principal novetat comentada
en la nostra talaia. Vaige, una mena de... “tendings
topixs” dels membres integrants de la xarxa social del banc dels iaios.
El motiu del
rebombori ha estat l’embolcall. No es tractava d’una bossa d’aquestes
sostenibles que en teoria es porten ara per tot arreu a fi d’evitar generar més
residus en “lo” medi ambient o, d’un
llençol de paper d’alumini per conservar més tou “lo” rosegó de pa. No, no! Era, paper, autèntic paper i... del de
diari! Sí, sí... tacat, ple de llànties d’oli com fèiem “lo” segle passat! Ah, i com l’aprofitava l’home, xiquets!
Replanxat, encara en llegia notícies, sucoses. Això sí que és reciclar i, a sobre, estar al
cas del que passa al planeta. Entre tertulians ens ha vingut a la memòria que,
per evitar passeres al terra, els fulls de diari van bé o, com a drap, per
netejar vidres o, en cas de necessitat refregar-s’hi “lo trasero” que, amb les notícies que es redacten,... n´hi ha per
despatxar-s’hi.
Una abraçada ben
forta... i fins a la propera!
Llorenç
Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=11608
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=11608
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada