DIO - 0036 (DGCPAAC)
Les rajoles dels oficis és un llibre breu de
Joan Amades en l’interior de les pàgines del qual el folklorista hi fa constar
que fou editat a la ciutat de Barcelona l’any 1937 per l’impremta la Neotípia
i, que, prèviament, els capítols que el componen, ja havien vist la llum en el Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona,
concretament, en els números 74, 75, 76 i 77, corresponents als mesos de juliol
fins a octubre del mateix any.
Pel que fa al
conjunt de l’obra, Amades estructura el document en els quatre següents
apartats: Generalitats, Evolució de les rajoles, Fonts d’inspiració i
influències i, un darrer, dedicat a Tècnica rajolera. Si bé els continguts dels
escrits són bàsicament de caràcter divulgatiu, l’estudiós en el primer apartat
ens apropa als orígens tot dient: ”...Se
les anomena rajoles dels oficis perquè dels molts temes escollits pels nostres
rajolers com a motiu per a il·lustrar llurs obres el que ocupa un lloc més
important i prominent és el que representa escenes de les feines pròpies dels
gremis i dels oficis més importants a casa nostra, és, però, de remarcar que el
nombre de rajoles que prenen per motiu altres temes que no tenen res a veure
amb els oficis, és molt major que les representatives de feines i de símbols
gremials.
Aquesta mena de rajoles no és privativa de Catalunya.
Durant el segle XVIII foren molts els països que cercaren motius populars per a
la il·lustració de llur rajoleria; però cada poble els donà un segell propi i
inconfusible i una fesomia ben característica...”
En un terreny
visual, en el llibre Amades reprodueix com a complement als escrits fins a un
total de 155 figures procedents de la llavors col·lecció de rajoles del
Comissariat general de Museus de la Generalitat de Catalunya. Al respecte, resulta curiós descobrir en el
capítol: Fonts d’inspiració i influències
la comparativa que ens mostra argumentant que: “S’ha dit, i hom ho dóna com a cosa descomptada, que les rajoles estan
inspirades en les auques; en efecte, n’hi ha una bona part que sí, però no
gairebé totes, com hom ha volgut suposar; una gran majoria dels motius emprats
pels rajolers com a tema d’il·lustració són originals de la rajoleria i en
alguns casos no ha estat la rajola la que ha copiat de l’auca, sinó l’auca de
la rajola; no concretament les figures, però si el deix i l’aire de les rajoles
han influït a donar una fesomia a certes auques...”
En aquest joc
d’influències mútues Joan Amades argumenta la recerca tenint molt presents les
auques dels Oficis, del Sol i la Lluna, de les Funcions de Barcelona i, entre d’altres,
el de la Vida del hombre malo de les
quals en les calaixeres de la Direcció General de Cultura Popular,
Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura se’n conserven
diverses còpies impreses, com també, en el fons, hi ha un parell d’estergits de
pintar rajoles dedicats, però, a Sant Antoni Abat.
Ara bé, de retorn
al llibre de l’Amades, en el capítol on parla de la Tècnica rajolera, l’autor
ens apropa als estergits dient que: “La
figura que hom tractava de fer damunt d’una rajola es dibuixava primer en un
cartó prim o paper molt gruixut i després s’estargia, això és, es resseguia el
dibuix amb una línia tènue de piquets molt espessos fets amb una agulla.
L’estargit s’aplicava damunt de la rajola i es fregava lleugerament per damunt
del cartró un estopany o munyeca de polcina de carbó, que fàcilment s’agafava
damunt del bany de la rajola, on restava molt tènuement indicada la silueta amb
els trets principals de la figura...”
Doncs bé, si teniu curiositat de trobar altres mostres d’estargits, en el Costumari Català, l’Amades en reprodueix, durant el llarg de l’obra, uns quants més.
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=14173
Doncs bé, si teniu curiositat de trobar altres mostres d’estargits, en el Costumari Català, l’Amades en reprodueix, durant el llarg de l’obra, uns quants més.
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=14173
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada