divendres, 29 de gener del 2016

Vistes aèries *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Pensareu que no estic pel que realment toca però, una de les coses que més m’encurioseixen quan volto, principalment per les grans ciutats, són, sens dubte, los balcons de les cases. Sí, els observo amb deteniment perquè... em parlen de tota mena de coses com ara l’arquitectura, el clima, el paisatge, la societat, els propietaris... i, és, precisament, per tal com els ocupen els qui si remenen que, sovint, es fan visibles aquests indrets com espais de molts mals endreços.
Anant al grà, no he entès mai perquè hi ha qui hi guarda escales plegables de quatre, cinc o més esgraons. Home, entenc que, potser, són aparatoses de remenar i encabir en l’interior d’un armari de l’habitació o bé en un racó, posem pel cas, del safareig, però, deixar a sol i serena a la façana, què voleu que us digui, no? Per cert, i que me’n dieu de les bombones de butà?  Ep! que, a vegades, hi ha qui n’hi guarda més d’una a la vegada tot imaginant, potser, que així, en cas de fuita de gasos, estaran ben ventilades!
Ara bé, no són els únics “trastos” voluminosos perquè, la instal·lació d’aparells d’aire condicionat, sobretot en cases antigues, impossibilita als propietaris que hi treguin a voltes el nas, com succeeix també amb les monstruoses bicicletes de muntanya, les quals, més enllà de les baranes, en algunes ocasions, pengen suspeses al buit autèntiques rodes de tractor tot desafiant les lleis de la gravetat o les closques dels vianants.
A banda dels anteriors objectes de gran format, hi ha altres ocupes dels balcons que, per poc aparatosos que resultin, també hi tenen presència com ara és el cas del carretó d’anar a comprar, el cistell, el cubell, l’escombra, la pala  i, ves per on, les pilotes de futbol que no se sap ben bé mai si són propietat dels infants de la casa o bé d’algun sapastre, que després de xutar fort a plaça, la bola l’ha embarcada per sempre més (final del partit) Iui, quin record més de carrer!
Clar que, per destacats, contemplar estesa voleiant al vent la bugada de la família: calces, mitjons, samarretes, sostenidors, llençols... o tota mena de floretes vistoses de mil formes i colors encabides en testos de llaunes d’olives industrials o bidons de plàstic.

Una abraçada ben forta... i, fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=16092

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada