Hoooooooooola, bona hora a
tothom!
Pensareu
que no estic pel que realment toca però, una de les coses que més
m’encurioseixen quan volto, principalment per les grans ciutats, són, sens
dubte, los balcons de les cases. Sí, els observo amb deteniment perquè... em
parlen de tota mena de coses com ara l’arquitectura, el clima, el paisatge, la
societat, els propietaris... i, és, precisament, per tal com els ocupen els qui
si remenen que, sovint, es fan visibles aquests indrets com espais de molts
mals endreços.
Anant
al grà, no he entès mai perquè hi ha qui hi guarda escales plegables de quatre,
cinc o més esgraons. Home, entenc que, potser, són aparatoses de remenar i
encabir en l’interior d’un armari de l’habitació o bé en un racó, posem pel cas,
del safareig, però, deixar a sol i serena a la façana, què voleu que us digui,
no? Per cert, i que me’n dieu de les bombones de butà? Ep! que, a vegades, hi ha qui n’hi guarda més
d’una a la vegada tot imaginant, potser, que així, en cas de fuita de gasos,
estaran ben ventilades!
Ara
bé, no són els únics “trastos”
voluminosos perquè, la instal·lació d’aparells d’aire condicionat, sobretot en
cases antigues, impossibilita als propietaris que hi treguin a voltes el nas,
com succeeix també amb les monstruoses bicicletes de muntanya, les quals, més
enllà de les baranes, en algunes ocasions, pengen suspeses al buit autèntiques
rodes de tractor tot desafiant les lleis de la gravetat o les closques dels
vianants.
A
banda dels anteriors objectes de gran format, hi ha altres ocupes dels balcons
que, per poc aparatosos que resultin, també hi tenen presència com ara és el
cas del carretó d’anar a comprar, el cistell, el cubell, l’escombra, la pala i, ves per on, les pilotes de futbol que no se
sap ben bé mai si són propietat dels infants de la casa o bé d’algun sapastre,
que després de xutar fort a plaça, la bola l’ha embarcada per sempre més (final
del partit) Iui, quin record més de carrer!
Clar
que, per destacats, contemplar estesa voleiant al vent la bugada de la família:
calces, mitjons, samarretes, sostenidors, llençols... o tota mena de floretes
vistoses de mil formes i colors encabides en testos de llaunes d’olives
industrials o bidons de plàstic.
Una
abraçada ben forta... i, fins a la propera!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=16092
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=16092
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada