Cavall Fort núm. 1307 (2016)
Entrar en un taller d’imatgeria impressiona ja que descobrir damunt del
banc de treball de l’artista dits de cartró, bustos o braços de fang fa obrir els ulls com a melons però, no patiu,
són peces a punt de ser muntades per anar de gresca!
Des de quan t’hi dediques?
Uf, fa més de 30 anys! En aquest
ofici hi arribo perquè a la meva ciutat de
Terrassa, el meu germà anava al darrere de tornar a fer sortir al carrer
els gegants vells. En aquells moment jo treballava a Andorra i, en venir uns
dies de vacances, ajudava a arreglar les figures amb el suport del nostre pare.
Com comença un encàrrec?
D’entrada, primer és un projecte
o una idea en la qual el que es vol és fer una bèstia, un gegant... i, a partir
d’aquesta idea, que alguns porten dibuixada o fotografiada, realitzo l’encàrrec.
I com ho fas?
En primer lloc, per fer una
figura amb un pes determinat i una qualitat concreta, cal modelar amb fang la
peça. Pas següent: fas un motllo d’escaiola en el cas de realitzar una figura
única. Ara, en el supòsit que haguéssim de fer capgrossos en sèrie, faríem un altre tipus de motllo preparat per
omplir diverses vegades. Hi ha qui les mans dels gegants opta per fer-les amb
polièster. En el meu cas, faig peces úniques.
Quines diferències hi ha entre les figures de polièster i les de cartró?
El cartró són fibres premsades i
el que faig és posar una pasta que es diu engrut de farina, que porta cola de
conill, sulfats i fècula de patata o midó, en proporcions que es pugui estovar
i tornar a refer, perquè amb els anys el cartró va perdent cola però, si n’hi tornes
a posar, el cartró, torna acceptar-la.
Pel que fa al polièster, com a
material és fortíssim, aguanta molt els cops, es ratlla (passa amb totes les
pintures), però també perd vida a l’entorn
dels 50 anys perquè es cristal·litza i llavors la millor solució és tornar a fer un motllo. Tot
són maneres de treballar.
Quan ja tens totes les peces, què fas ?
Munto la figura al pati de casa
amb el recolzament del meu fill. L’equilibrem, l’ajustem..., i fem proves fins
que està al seu punt. Fem uns forats, posem els caragols i cap a vestir! A
partir d’aquí els propietaris se l’enduen cap al seu local.
Parla’ns de la roba i els complements?
Ara fa uns anys que no me n’encarrego.
Passo la feina als modistes, que contacten amb els clients i pacten el
vestuari. Treballo sol al taller i faig la figura i el cavallet. Respecte als
complements, depèn, perquè cada gegant pot portar un porra, un llibre, un
clavell... En relació a les joies, algunes les encarrego, com, per exemple, les
corones de llautó, ja que hi ha professionals que ho treballen molt bé, cosa
que també succeeix amb les perruques.
Si els passa algun accident a les figures, disposes a mà d’una caixa d’eines
d’emergència?
Normalment pinto a l’oli les
figures i, si passa algun contratemps imprevist en el trasllat, agafo la paleta
de pintura i el retoco. En un pot de vidre guardo temporalment la pintura que
he fet servir durant els primers dies. En el cas d’un accident gros, però, cal portar-lo al
taller a retocar.
Treballes en més d’un projecte a la vegada?
Sí, per norma general, vaig fent
a la vegada diverses figures. Com que tot el procés es fa amb aigua, fang, escaiola...,
vaig repartint i fent diverses coses al mateix temps perquè s’assequin i les pugui
construir correctament.
Amb quant de temps cal encomanar una figura?
Normalment, el procés comença
mesos vista d’una data d’estrena. Cal aprovar un pressupost i quan els clients
es decideixen, ja falta poc per la presentació a plaça. És el que passa... A
vegades, una parella de gegants en dos mesos i mig es pot fer tot, depèn de si
tires mà de motllos que ja tens o ho crees tot de nou. Cada figura té un temps
i un preu.
En algun lloc s’estudia l’ofici?
Per la meva part, sóc autodidacta
i dono les gràcies al meu pare, perquè l’home era manyà i tenia nocions de
fusteria, escultura... així, com també, al constructor Domingo Umbert. Ara bé, pel
que fa en l’actualitat la possibilitat de poder estudiar, tot just fa uns mesos
que a l’Escola Massana de Barcelona s’ha realitzat un primer curs monogràfic de
conservació, reparació i restauració d’elements d’imatgeria festiva. Però, si
de debò us agrada construir, el millor és que us apropeu a una escola d’art o
bé agafeu, cartrons, cola, pintures... i amb el suport d’un adult comenceu a
fer figures.
Per saber-ne més:
Fotografies: Jaume Olivet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada