Hoooooooooola, bona hora a tothom!
La Sra. Matilda
Jobany i Carrasclera (Tilda pels més
pròxims) és avui una iaiona estimada al poble. Sempre ben empolainada ha
sabut viure i guardar les formes en cada moment. De jove, a casa, l’educaren en el més absolut
respecte a les persones. Mai ha dit ase ni mu de ningú i, això que les ha vist
de tots colors!
Ja de ben menuda
s’exercità amb l’ús i el cant correcte del bastó. M’explicaré millor (bé, deixant
de banda les possibles variants de melodia i lletra) és allò tan nostrat
del: “Caga tió, tió de Nadal, na ni, na
ni, no na no....” per acabar amb un
rotund: “ni no, ni no no nà... un cop de
bastó i n’hi haurà.”
I és aquí on volia
arribar, al bastó, perquè, potencialment, els que som d’abans de la desfeta del
36, bastons i pals n’hem rebut per totes bandes, a tort i a dret, bé ja fossin
del “Paco” al poder, empaitats per “los grisos” amb les porres a les mans cap
al final de la dictadura o força abans; a l’escola, a picada de regle als dits
per no saber els noms dels reis “godos”
( que si... Ataúlfo, Sigérico, Walia,
Teodorico, Turismundo...) o, també, per no estar atent a la catequesi i lo
mossèn ens picava al cap amb la canya per haver-te de sentir dir, després, la
frase: “Ets més ruc que la canya de la
doctrina.”
Ara bé, en
particular, la Tilda, ha esquivat en vida tants cops de bastó com ha sabut i
això, en l’actualitat, ho continua fent. I tant! Possiblement us preguntareu el
perquè, no? Doncs molt senzill, avui en dia, la presumida de la iaiona s’ha fet
gran i, per sortir pel carrer, per anar bé, hauria de caminar amb bastó. Ah,
xiquets, això no ho vol de cap de les maneres i ho dissimula tant com pot. Què
fa? Circula altiva per la vorera amb un paraigües llarg, plegat, que li fa com
de mangala i, quan està cansada, s’atura davant de botigues i fa veure que li interessa
el que hi ha als aparadors. Clar que canta una mica sobretot perquè té el
costum d’aturar-se davant d’una botiga informàtica i el propietari, encuriosit,
un dia va sortir per atendre-la i va
descobrir que de xips i de bits, no en tenia idea. Ara però, quan s’atura, la
Tilda se saluden i tots contents.
Una abraçada ben forta...
i, fins a la propera!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?cat=4
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?cat=4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada