divendres, 9 de novembre del 2018

San Jorge, la revista. *


Revista San Jorge (Foto: DGCPAC)

Entre els anys 1951 i 1977 l’Excma. Diputación Provincial de Barcelona edità la revista trimestral “San Jorge” on el folklorista Joan Amades hi va col·laborar en un total de 19 ocasions, redactant en llengua castellana articles sobre cultura popular catalana. D’entrada, però, comentar com a curiositat que, de forma pòstuma, des de l’any 1959 fins al 1968 la seva secretària personal Consol Mallofré es va encarregar d’escollir els darrers cinc treballs, els quals, amb tots els escrits, agrupats, es trobem recollits en un volum enquadernat que  hi ha en els armaris compactes del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural  del Departament de Cultura de  la Generalitat de Catalunya.
Els temes tractats per Amades són força diversos, com per exemple: Leyendas eucarísticas; Costumbres del día de San Jorge; Tradiciones de la casa de Maternidad; El botxí; Santuarios y ermitas marineras; Su señoría el pollo de Navidad; Nuestros títeres; Noche buena estrellada o, entre d’altres, Cencerradas... fragment costumista del qual reproduïm a continuació on explica al respecte dels esquellots que: “En Barcelona y en su provincia las cencerradas participaban de curiosas particularidades que no nos son conocidas en otras comarcas. Una de ellas es su asociación a la danza. Antiguamente en Barcelona los estudiantes cuidaban de la organización de esta costumbre como medio de allegar recursos  para aliviar su precària vida. A tal fin se preveían de toda suerte de objetos rotos, para producir ruidos disonantes, armando un baile tan desigual y grotesco como descompuesto, cuyo único objectivo era el de meter ruido y excitar la hilaridad de los espectadores. Gozaban del derecho de hacer danzar a la novia, tanto si era joven como vieja, sin que ella pudiera negarse por ninguna causa. Si no accedía, tenían derecho a desnudarla en plena calle. En Aiguafreda había un personaje que gozaba, por tradición hereditaria, de la facultad de dirigir la cencerrada y de hacer danzar la novia tantes hores como se le antojara, si se resistia a pagar la cantidad demandada en tributo y a servir ella misma por su mano el vino tasado per los cencerristas. Este personaje  vestía grotescamente de general y era llamado el –General dels Esquellots-.  El baile de la novia cencerrada se hacía al son de la canción humorística de la Vella de Mallorca, cuya primera estrofa dice así:

A Mallorca n’hi ha una vella
que en té cent cinquanta-un anys,
ella es clenxa i es pentina
com les nines de quinze anys.”

Pel que fa als continguts de la revista “San Jorge” i, en particular per l’època en què fou editada, disposava, de força recursos. Dirigida gairebé íntegrament per Guillem Díaz – Plaja, hi col·laboren, a més de Joan Amades, noms destacats de la cultura del país com: Aureli Capmany; Nestor Lujan; Josep M. Espinàs; Sempronio; Cirici Pellicier; Xavier Montsalvatge; Cèsar Martinell;  Oriol Bohigas, Dr. Dexeus... i tant les fotografies com les il·lustracions també són obra d’artistes de referència com els retratistes: Català-Roca; Pérez de Rozas; Maspons... així com artistes plàstics de l’estil de: Tharrats; Gudiol i, entre d’altres, Guinovart. De gran format i impresa en paper setinat, el trimestral progressivament va anar incorporant el color en les pàgines. Ara bé, del primer al darrer número, combinava articles culturals amb d’altres d’exaltació al règim franquista maquillats, cap al final, amb vapors de democràcia. 


(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/san-jorge-la-revista/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada