Revista San Jorge (Foto: DGCPAC)
Entre
els anys 1951 i 1977 l’Excma. Diputación
Provincial de Barcelona edità la revista trimestral “San Jorge” on el folklorista Joan Amades hi va col·laborar en un
total de 19 ocasions, redactant en llengua castellana articles sobre cultura
popular catalana. D’entrada, però, comentar com a curiositat que, de forma
pòstuma, des de l’any 1959 fins al 1968 la seva secretària personal Consol
Mallofré es va encarregar d’escollir els darrers cinc treballs, els quals, amb tots
els escrits, agrupats, es trobem recollits en un volum enquadernat que hi ha en els armaris compactes del Fons Amades
de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Els
temes tractats per Amades són força diversos, com per exemple: Leyendas eucarísticas; Costumbres del día de
San Jorge; Tradiciones de la casa de Maternidad; El botxí; Santuarios y ermitas
marineras; Su señoría el pollo de Navidad; Nuestros títeres; Noche buena
estrellada o, entre d’altres,
Cencerradas... fragment costumista del qual reproduïm a continuació on
explica al respecte dels esquellots que: “En
Barcelona y en su provincia las cencerradas participaban de curiosas
particularidades que no nos son conocidas en otras comarcas. Una de ellas es su
asociación a la danza. Antiguamente en Barcelona los estudiantes cuidaban de la
organización de esta costumbre como medio de allegar recursos para aliviar su precària vida. A tal fin se
preveían de toda suerte de objetos rotos, para producir ruidos disonantes, armando
un baile tan desigual y grotesco como descompuesto, cuyo único objectivo era el
de meter ruido y excitar la hilaridad de los espectadores. Gozaban del derecho
de hacer danzar a la novia, tanto si era joven como vieja, sin que ella pudiera
negarse por ninguna causa. Si no accedía, tenían derecho a desnudarla en plena
calle. En Aiguafreda había un personaje que gozaba, por tradición hereditaria,
de la facultad de dirigir la cencerrada y de hacer danzar la novia tantes hores
como se le antojara, si se resistia a pagar la cantidad demandada en tributo y
a servir ella misma por su mano el vino tasado per los cencerristas. Este
personaje vestía grotescamente de
general y era llamado el –General dels Esquellots-. El baile de la novia cencerrada se hacía al
son de la canción humorística de la Vella de Mallorca, cuya primera estrofa
dice así:
A Mallorca n’hi ha una vella
que en té cent cinquanta-un
anys,
ella es clenxa i es pentina
com les nines de quinze anys.”
Pel
que fa als continguts de la revista “San
Jorge” i, en particular per l’època en què fou editada, disposava, de força
recursos. Dirigida gairebé íntegrament per Guillem Díaz – Plaja, hi
col·laboren, a més de Joan Amades, noms destacats de la cultura del país com:
Aureli Capmany; Nestor Lujan; Josep M. Espinàs; Sempronio; Cirici Pellicier;
Xavier Montsalvatge; Cèsar Martinell; Oriol Bohigas, Dr. Dexeus... i tant les
fotografies com les il·lustracions també són obra d’artistes de referència com
els retratistes: Català-Roca; Pérez de Rozas; Maspons... així com artistes
plàstics de l’estil de: Tharrats; Gudiol i, entre d’altres, Guinovart. De gran
format i impresa en paper setinat, el trimestral progressivament va anar
incorporant el color en les pàgines. Ara bé, del primer al darrer número,
combinava articles culturals amb d’altres d’exaltació al règim franquista maquillats,
cap al final, amb vapors de democràcia.
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/san-jorge-la-revista/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada