Rebo
via correu electrònic un missatge de l’equip del Núvol amb la voluntat que els
assessori entorn una consulta tècnica. Bé, aquesta petició tampoc no és cap
secret. La pregunta, en qüestió, està relacionada amb les representacions patrimonials
dels Pastorets a Catalunya i, amb bona consideració de la seva part cap a un
servidor, (gràcies Bernat i companyia per la confiança) demanen consell per
saber quines són les propostes més recomanables ara que està a punt d’iniciar
una nova temporada teatral.
D’entrada,
bufo! Per altra banda, la resposta que exposaré pot semblar de fugida d’estudi
però tinc molt clar que no és així ja que crec que la cosa la porto observada. Total,
el que vaig a exposar a continuació és que no sóc del parer de recomanar en
particular un o altre elenc teatral per anar a descobrir Pastorets.
Sincerament, tots ho fan el millor que poden i el fet d´haver de recomanar uns
en comptes d’altres trobo que avui, aquí, no toca. Per què? Doncs perquè hi ha
moltes variants o consideracions a tenir present. Com ara la dedicació. Sí, els
grups estan integrats per persones voluntàries, les quals professionalment es
guanyen les garrofes en altres coses i, per l’ocasió, esgarrapen hores per pujar
a la tarima a fer el miracle d’aixecar el teló en cada funció. Clar que, tal
vegada, tothom ho voldria fer com si fos al TNC però, a més, el pressupost econòmic
dels grups varia. Des dels més esquifits als més espigats la qual cosa no
significa tampoc que com més recursos els resultats hagin de ser millors, ara
bé, ajuda. També, l’antiguitat de les companyies que any rere any en la seva programació
nadalenca munten Pastorets i, diguem que, suposadament, llavors ho han de tenir
més per mà. Ah, i el text escollit. Perquè, de veritat existeix una dramatúrgia
que estigui per damunt de les altres? Diguem que, per tot plegat, no em decanto
per ningú però sí per tots.
Més
enllà de les diferències, Els Pastorets són
representacions teatrals integrades en el cicle festiu del Nadal que entre els
mesos de desembre, gener, fins a molt estirar per La Candelera, reuneixen en
pobles, viles, ciutats o barris més de 60.000 espectadors en les gairebé 250
funcions que es realitzen, les quals, entre equips tècnics i artistes,
mobilitzen unes 7.000 persones.
El
gènere teatral dels Pastorets es remunta als antics drames religiosos medievals,
L’officium pastorum (l’adoració dels
pastors) que es feien, durant la nit de Nadal, en l’interior de les esglésies
sobretot durant la missa de matines que, més tard, esdevindria la Missa del
Gall. Amb el pas del temps però, i arran d’un seguit de normatives acordades
pels doctors de l’església, els actes d’adoració (males llengües diuen que
descontrolats) es traslladaren primer al
carrer per, posteriorment, cap a finals del segle XVIII, ja deslligades de la
litúrgia, s’establirien en cases nobles i, així, fins arribar als teatres
actuals convertits per entitats o municipis en segells identitaris.
Pel
que fa als escrits, una de les mostres més reculades que s’han conservat de
teatre sobre Pastorets es coneix com a Manuscrit
Llabrés. Són un conjunt de documents originaris de Mallorca, els quals parlen
de la naixença de Jesús o en l’adoració dels pastors. Un altre treball a tenir
en consideració fou redactat l’any 1887 a càrrec del prevere Miquel Saurina amb
el títol: Los Pastorets en Bethlem o sia
Lo naixement de Ntre. Senyor Jesucrist en el qual, per primera vegada, en
català, l’argument s’estructura en tres blocs: La lluita secular entre àngels i
dimonis (el bé i el mal); el relat evangèlic de Sant Josep i la Verge Maria (el
naixement de Jesús) i; el sainet dels pastors (amb més marge d’acció per lluïment
de directors lletraferits i actors). Per si aneu despistats, pregunteu per les garrofes
o cuplets.
Dramaturgs
però, n’hi un munt. Com ara el notari Barceloní Ignasi Plana, la versió del
qual: Els Pastorets de l’any 1799 va
fer fortuna entre les classes acomodades. Hi ha també una pila de textos
anònims en llengua castellana sovint calcs els uns dels altres. Al respecte, convé
entendre que fins al segle XIX el plagi no tenia les mateixes connotacions que
les que pugui tenir en el present. Eren propostes d’èxit popular a cavall de la
moralitat i el divertiment fins al punt que autors de renom com Frederic Soler,
Pitarra, en reescriu l’argument del text castellà: Los Pastorcillos o sea Bato y Borrego a: El Bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga el 1891.
De versions,
cal ressenyar també les de Josep M. Folch i Torres: Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús; Ramon Pàmies: L’Estel de Natzaret; Lluís
Millà: El Naixement de Jesús o Els
Pastorets Catalans Borrego i Carquinyoli; Francesc d’A. Picas: La Flor de Nadal... fins arribar a
propostes i contrapropostes de caire locals representats també en casals
parroquials, centres cívics, ateneus, casinos... Un veritable fenomen cultural arrelat
al país per damunt del seu origen religiós.
Però
quina és la grapa que fa que enganxin? Aquí la resposta va fins i tot més enllà
dels autors teatrals. El nombrós grup d’artistes de totes les edats que hi
acostumen a intervenir propicia que a nivell interpretatiu es pugui acabar
ocupant un paperet o altre encara que tan sols sigui el de fer de figurant
aguantant una branca d’olivera a la mà. A més, entre platea, la claca familiar
està sovint assegurada. Ara, altra cosa és quan les funcions es fan més cops
que les tardes assenyalades de Nadal, St. Esteve, Cap d’Any o Reis. Quan això succeeix, les propostes teatrals
que es projecten són pensades per a un públic de cap de setmana, més foraster
que l’estrictament veïnal, el qual es desplaça a d’altres municipis a cercar
els dimonis Satanàs i Llucifer que van acompanyats d’una colla de súbdits, que
se les han de veure amb una parella de pastors ganàpies bé es diguin: Garrofa i
Pallanga; Borrego i Carquinyoli; Lluquet i Rovelló... que sustenten el fil
argumental de l’obra.
Dit això,
convidar a entrar a tafanejar el web. de la Coordinadora de Pastorets de
Catalunya www.pastoretsdecatalunya.cat i
divulgar la diversitat de propostes disponibles on els decorats, els efectes
especials, la il·luminació, el vestuari, el maquillatge, les músiques, les
danses, les interpretacions... vetllen per ser el més curoses possibles. I,
precisament aquí, rau una més de les riqueses de les representacions, el fet de
fer escola. Sí, sí, d’espectadors i d’artistes de tota disciplina que no
amaguen que les primeres vivències en el món de les arts estan lligades amb els
Pastorets.
Un altre
dels tresors, tal vegada, és la tradició. De fet, potser cada any per les
festes de Nadal a les cases no necessàriament muntem el pessebre, caguem el
tió, guarnim l’arbre o, pel que fa al cas, ens apropem als teatres a gaudir
dels Pastorets però, tard o d’hora, i acabem retornant. Com, per exemple, una
tieta estimada que després de portar-me en la infància un parell de vegades
seguides a veure en Pere Botero, en una tercera oportunitat em va dir com a
excusa que li feien por les banyes, cues i calderes que fan xup xup! Ara que
serà avia però, hi tornarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada