divendres, 29 de maig del 2020

Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell, 1859 – Barcelona, 1926) *


Narcisa Freixas i Cruells
(Il·lustració: Revista Feminal, núm. 8)

Un tresor

que no té fi

és l’agulla

de cosir.

 

Tan lluenta,

tan xiqueta,

feina vol,

feina voldrà.

 

Per més feina

que li donis,

ella mai

se’n cansarà.

 

Amb el fil

per cabellera,

cus que cus

que cosirà.

 

Si la mà

es torna mandrosa

mai la tasca

finarà.

 

Au, petita,

mà feinera,

corre, vola,

vés lleugera.

 

Que si no

la pobra agulla

de rovell

se’n vestirà.

 

L’agulla és una cançó d’infants de la compositora sabadellenca Narcisa Freixas i Cruells que va estudiar piano, solfeig, pintura i escultura. Fundà l’escola de música Cultura Musical Popular on ensenyava solfeig, vocalització i danses populars. A més, també conduí una coral formada per nens i noies joves que actuà en espais com asils, hospitals i presons.

Dictà un curset de pedagogia musical, el qual, a causa de l’èxit, es va exportar a Madrid amb el títol: Perfeccionamento de los cantos de las escuelas (1917)Publicà els reculls Cançons Catalanes (1900), Cançons Amoroses (1916) o, entre d’altres, Piano Infantil (1918). Compongué peces de teatre infantil i sardanes.

Residí un temps a la Garriga on rebia la visita d’escriptors i músics de renom: Joan Maragall, Josep Carner, Felip Pedrell, Amadeu Vives, Enric Granados… En reconeixement a la tasca pedagògica, li volgueren concedir la creu d’Alfons XII que, al respecte, s’explica que va refusar al·legant que ja se sentia prou honrada amb l’afecte dels infants. Un volum d’homenatge pòstum publicat pel seu fill en recopilà cançons que va musicar.


(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/narcisa-freixas-i-cruells/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada