Irene Rocas i Romeguera
En els pobles, quan hi ha un casament de viudos, a la vetlla,
tenen la humorística costum d ‘anar a fe’ls-hi esquellots. Consisteix
en agafar tot lo que faci fressa com són esquellinades, esquelles de
bou, picar amb llaunes, tabals, etc. Aquell terrabastall dura fins
que n’estan cansats.
Si els nuvis obren la porta i els conviden a beure, ja està acabada la festa. Si no, tenen dret a molestar-los durant nou nits. Ja poden acudir a la justícia que no hi té cap dret. Per lo tant no els hi prestarà cap ajuda. Si els nuvis en lloc de convidar a la colla que fan barrila, els hi tiren alguna cosa que perjudiqui els de fora, la justícia estarà de part d’aquests i castigarà els nuvis…
Fer esquellots és una descripció costumista inclosa en el llibre Refranys i dites populars de Llofriu recollides per Irene Rocas (2004) on apareixen també dites, comparances, exclamacions populars, locucions… que va anar apuntant en recerques de llengua i folklore empordaneses.
Es casà jove amb un indià molt més gran amb qui tingueren 9
fills. Enviudà, es traslladà a Barcelona i col·laborà amb Mn. Antoni M. Alcover
en la Secció de Filologia de l’Institut d’Estudis Catalans i amb Tomàs Carreras
i Artau a l’Arxiu Etnogràfic i Folklore de Catalunya.
Autodidacta de formació, catalanista, practicant religiosa, excursionista, esperantista, feminista… viurà els darrers anys a l’Argentina on residien alguns dels fills sense mai abandonar la vocació per l’escriptura. Un extens dietari n’és testimoni.
Si els nuvis obren la porta i els conviden a beure, ja està acabada la festa. Si no, tenen dret a molestar-los durant nou nits. Ja poden acudir a la justícia que no hi té cap dret. Per lo tant no els hi prestarà cap ajuda. Si els nuvis en lloc de convidar a la colla que fan barrila, els hi tiren alguna cosa que perjudiqui els de fora, la justícia estarà de part d’aquests i castigarà els nuvis…
Fer esquellots és una descripció costumista inclosa en el llibre Refranys i dites populars de Llofriu recollides per Irene Rocas (2004) on apareixen també dites, comparances, exclamacions populars, locucions… que va anar apuntant en recerques de llengua i folklore empordaneses.
Autodidacta de formació, catalanista, practicant religiosa, excursionista, esperantista, feminista… viurà els darrers anys a l’Argentina on residien alguns dels fills sense mai abandonar la vocació per l’escriptura. Un extens dietari n’és testimoni.
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.cat/irene-rocas-i-romeguera/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada