Una vegada, ja fa força temps,
el gos d’un advocat es va acostar tot fent el desentès, però amb l’ull molt
atent, a una carnisseria, i en el moment en què l’amo badava va agafar
llestament un tros de carn del taulell i se’l va menjar amb molt de delit. De
fet, que els gossos es deleixen pels ossos, no és pas veritat: s’estimen més la
carn. Passa que normalment la carn ens la mengem nosaltres i ells s’han
d’acontentar amb el que els donem.
El carnisser, que no se’n va
adonar sinó quan el gos ja feia les últimes queixalades – tenia les dents molt
esmolades i no hi va pas estar gaire – se’n va anar a trobar tot seguit el seu
amo, l’advocat, i li va dir.
-
Escolteu, mestre lletrat: us hauria de fer una
pregunta. Quan un gos roba alguna cosa, ¿oi que és el seu amo qui l’ha de
pagar?
-
Ja ho crec que sí, no se’n pot pas disculpar –
li va respondre l’advocat -. La llei ho diu ben clarament.
-
- Aleshores, mestre, em deveu vint rals, que és
el preu del tall de carn que, ara fa un moment, m’acaba de robar el vostre gos.
- - Entesos! Reconec el meu deute – va concloure l’advocat -. Ara: jo faig pagar cada consulta a trenta rals. Per tant, em deveu deu rals vós a mi.
Text: Albert Jané
Il·lustració: Pilarin Bayés
Locució: Mercè Canela
Rondalla publicada en el recull Rondalles d’arreu del món. Edicions del Mall (1980)
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.cat/el-preu-de-la-consulta/?fbclid=IwAR1iUdfEeeHix1NR4-6m3B4dNJda_dNCnn15Hto4Mic3Dpxh9-G-QbOvQJQ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada