Durant una de les campanyes de
Soliman, el cèlebre emperador dels turcs, una pobra dona va aconseguir
d’acostar-s’hi i, després d’haver obtingut la seva vènia, se li va queixar
amargament perquè mentre dormia, uns soldats imperials li havien robat totes
les seves gallines, que eren els únics béns que posseïa.
-
Ja deus tenir un son ben pesat – li va dir
l’emperador, rient – que no hagis sentit tot el soroll que devien fer els
soldats mentre empaitaven les teves gallines i se n’apoderaven.
-
Sí – li va respondre la dona, sense immutar-se
-. Dormia ben tranquil·lament, perquè tenia la convicció que vós, senyor
emperador, éreu qui vetllàveu per la pau i la seguretat de tot el poble.
L’emperador no es va pas
enfadar amb aquesta resposta una mica atrevida, sinó que va ordenar al seu
visir que recompensés generosament la pèrdua que els seus soldats havien
ocasionat a aquella pobra dona, i que ell hauria hagut de prevenir.
Text: Albert
Jané
Il·lustració:
Teresa Duran
Locució: Joaquim
Carbó
Rondalla publicada a la revista Cavall Fort núm. 322 (1975) i en el recull Rondalles d’arreu del món. Edicions del Mall (1980)
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/la-justicia-de-soliman/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada