És un
dels llibrets autoeditats l’any 1934 per Joan Amades en la col·lecció Biblioteca de Tradicions Popular i, que
més endavant, el 2002, reimprimiria l’Associació Cultural Joan Amades en versió
facsímil conjuntament amb edicions el Mèdol amb un text introductori de Joan
Carnicer del qual, en destaquem el paràgraf que diu: “Bruixes i bruixots podria semblar que pretén endinsar-nos en el
coneixement del món de la màgia i de la bruixeria. Per bé que el treball de
camp de Joan Amades és, si no exhaustiu, sí almenys intens, el resultat és el
que es podria esperar d’un folklorista: un aplec de relats, històries i
anècdotes que, a més, resulten inversemblants. Tant per al lector com per a
l’autor.”
Doncs,
davant tota aquesta mena d’incredulitats, reproduïm el següent fragment que
parla sobre La iniciació on exposa
que: “La bruixeria por adquirir-se
mitjançant un pacte amb el diable, que ve a ésser com el pontífex màxim dels
bruixots. El bruixot ha de renegar de Déu i del baptisme rebut; si per
compromís va al temple, ha d’oir els oficis sants amb incredulitat; si es confessa,
no ha de dir mai la veritat. No ha de pronunciar mai el nom de Déu i, així
mateix, ha de procurar fer tot el mal possible a la seva Llei.
El diable, al seu torn, li ofereix en tot
moment la seva protecció i ajuda. Per segellar aquest pacte, l’iniciat firma
damunt d’un llibre sostingut per un diable, o senzillament hi posa la mà jurant
complir. Si l’iniciat és una dona, comercia carnalment amb el dimoni, i si és
un home, en Banyeta es torna dona per uns instants, i entren així mateix en
relació carnal. El diable marca els seus afiliats per segellar la conversió a
la seva llei. Els fa un senyal en una part del cos, generalment l’esquena, senyal
que consisteix en un petit clotet en el qual s’amagaria el cap d’una agulla de
picar. No pot abandonar la secta sense cercar un substitut, puix que el nombre
de bruixots pot augmentar, però no minvar. Per a formar part de la bruixeria
cal que una bruixa o bruixot iniciï el novençà i el presenti al diable.
Es conten molts casos de persones que han
volgut iniciar-se i que en arribar el moment de jurar s’han espantat. Un home
de Vallcebre volia ésser bruixot, i comunicà el seu desig a un bruixot amic
seu. Aquest s’oferí a iniciar-lo. Sense saber com, es trobaren en un paratge
desconegut i davant d’una roca en la qual hi havia un petit forat per on no
podia passar el cos d’un home. El bruixot entrà pel forat i digué al seu
company que el seguís; aquest temé no poder passar, perquè era ben cepat. Un
cop a dins es trobaren en un gran palau tot ple de bèsties i gents estranyes,
bruixes i bruixots, entre els quals el novençà en reconegué alguns. Damunt
d’una taula hi havia tota mena de bons menjars. Darrera de la taula hi havia el
diable amb un gros llibre al davant. Un cop sabuts els desigs del presentat, el
diable li prometé la seva protecció a canvi de la seva ànima i li digué que
jurés posant la mà damunt del llibre. L’iniciat, esfereït i penedit, es tragué
un petit Crist i, posant-lo damunt del llibre, digué: -Valga’m Déu! No vull
jurar. – Es senti un for terratrèmol i al moment es trobà transportat al mig d'un camp erm i assolat."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada