Rondalla
ve,
rondalla
va;
si no
és mentida
veritat
serà.
(Fórmula inicial)
Una de les constants en els estudis del
folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890-1959), és el joc. Les
energies que va dedicar en vetllar que ens arribessin tota mena d'exemples del
passat s'han fet visibles en part destacada dels llibres que va escriure.
Nascut en una família obrera del barri del
Raval, a l'edat de 9 anys va
haver de deixar d'anar a l'escola per contribuir a sanejar les despeses de
casa. La vida laboral el va portar a fer-se càrrec d'una paradeta de draps al
mercat de St. Antoni que, a 14 anys, reconvertiria en una de llibres de
segona mà. Devorador de lletres, no en tenia prou en fullejar els que apilava
en el negoci i, a partir de l'any 1905, s'aproparia de nit a ampliar estudis a
l'Ateneu Enciclopèdic Popular on es fan realitat uns primers articles de
joventut en la revista: Excursions,
en la qual va participar en el recull de cançons infantils com: El poll i la puça; El gat; La cigala; La cançó de les mentides...
Involucrat en la protecció del patrimoni festiu,
va col·laborar en el projecte de l'Obra del Cançoner de Catalunya impulsat pel
mecenes Rafael Patxot participant primer en les convocatòries de concursos dels
anys 1922 i 1924 recopilant materials en companyia de l'amic i mestre de música
Joan Tomàs per, després, realitzar conjuntament 11 missions de recerca durant
els anys 1927 i 1933 per comarques de parla catalana.
Entre la relació dels 8 treballs lliurats en
els concursos hi ha el de: Tonades
Infantils (1922) el qual va ser premiat amb 250 pessetes. Però, ni de bon
tros, en seran els únics papers que es conserven en l'arxiu de l'Obra
del Cançoner Popular al Monestir de Montserrat, ja que també hi ha una
sèrie de mecanoscrits del folklorista que propaguen els jocs populars com: Cançonetes i Jocs Infantils (1928); Cançons vàries recollides
(1928) o, entre d'altres, Cultura
infantil (1931).
Uni,
dori, teri, catori,
quinto,
maneo, viron,
compta’ls
bé,
que
dotze són.
(Joc amb els dits)
Malauradament el conflicte bèl·lic de la Guerra
Civil (1936 – 1939) va escapçar la difusió original d'aquests estudis per
l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Ara bé, l'Amades no els
deixarà de costat i els aniria incorporant en la mesura que li va ser possible
en la col·lecció que autoeditaria de 42 volums titulats: Biblioteca de Tradicions Populars
(1933-1937) on destaquen relacionades amb els jocs les següents
monografies: El tres i el set
números meravellosos (1933); Jocs de
paraules i jocs de memòria (1933); Titelles
i ombres xineses (1933); Enigmes
populars (1934); Diccionari
d'endevinalles (1934); Refranys i
dites (1935); Justícia popular
(1935) i, Cultura infantil (1936).
l’Amades, el que va fer a consciència en tots
aquests treballs fou el voler donar valor a humils activitats populars com
l'esbarjo per a la mainada. I, amb la finalitat de poder-los fer amb correcció,
es va endinsar en la consulta d’estudis de personalitats acadèmiques com:
Marian Aguiló; Antoni Maria Alcover; Francesc Baldalló; Agustí Duran i Sanpere; Apel·les
Mestres; Rossend Serra i Pagès... o bé, en les més planeres que obtindria a
través de les entrevistes realitzades a informants a peu de carrer amb noms,
cognoms i localitats diverses com: Moises Capella
de Terrassa; Pere Fages de Barcelona; Felisa Isac de St. Quintí de
Mediona; Antonia Nuet de Verdú;
Rosalia Tarragó del Pla de Cabra... sense oblidar tampoc entranyables figures
familiars com: l'àvia Baltasara Barrobés;
l'avi Pau Gelats; l'oncle Vicenç Amades; el pare Blai Amades i, de forma emotiva
la mare del folklorista Teresa Gelats.
De la influència materna l'etnòleg en destacava
passatges en alguns dels estudis. De fet, en el pròleg del llibre Folklore de Catalunya. Vol. I (1950)
dedicat a la Rondallística en conta: "La nostra mare era un pou insondable
de tradicions, un personatge folklòric de primera talla i dins del seu
analfabetisme i admetent la importància i la valor dels coneixements
tradicionals, podem dir que era una veritable sàvia. Era una gran cantaire, li
tenim recollides més de dues-centes tonades populars inèdites, que nosaltres
des d'infants sabem com ella i que estan vinculades en el nostre si com hi
estaven en el seu, i, que, com ella, fruïm cantant-les."
Bim-bom,
banlim-banlom,
balandrim-balandrom;
la
gallina blanca
tot
ho escampa,
la
gallina rossa
tot
ho esmossa,
la
gallina negra
tot
ho arreplega.
(Joc de gronxar-se)
Resseguint els tractats de Joan Amades sobre
jocs, es fa perceptible la determinació sensible per divulgar-los. A més, el folklorista
ho feia amb estima, ja que el fet de poder escriure en català durant la
postguerra no resultava una empresa fàcil. D'aquí que amb més d'una ocasió si
tenia l'oportunitat per difondre'ls en nous llibres
en reaprofitaria fragments. Cal insistir que no volia que es
perdessin els costums i les tradicions catalanes i, en particular les
vinculades a l'univers infantil.
Entre altres obres on hi ha la presència de
jocs cal ressenyar els exemplars de: Les
auques (1931); Els soldats i altres
papers de rengle (1933); Cançons
populars humorístiques (1936); Apunts
d'imatgeria (1938); El llibre segons
el poble (1938); Catalan Puppetry (1944);
l'Auca del joc de la mainada (1947) o
en apartats del recull Xilografies
gironines (1947). Amb tot i això, intentar acotar els jocs únicament
en aquests llistats de llibres del folklorista no resulta ser tampoc
tasca precisa, ja que, entre altres reculls, hi ha dues obres cabdals
més de referència que resulten indispensables de remarcar. Per un costat hi ha
els tres volums de Folklore de Catalunya:
Rondallística (1950); Cançoner (1951) i Costums i creences (1969) i, per un altre costat, els cinc volums
del Costumari Català (1950 – 1956).
Olles,
olles de vimblanc
totes
són plenes de fang,
de
fang i de maduixa,
giri
la caduixa,
¿qui
la girarà?
La
senyora Maria serà...
(Joc de rotllo)
De fet, en tots aquests gruixuts recopilatoris, l'Amades va
classificar amb la millor de les intencions els jocs. I, al respecte, per una
banda, en considerava com a essencials en Rondallística:
les rondalles meravelloses, encadenades, de bèsties, humanes, ortofòniques,
paremiològiques...; en Cançoner: les
cançons de bressol, moixanes, màgiques, de tasca, de dret, de ball rodó,
eliminatòries... i, entre Costums i
creences: els entreteniments amb vegetals, animalets, joguines
industrials... Com, per altra banda, en el calendari festiu del curs de l'any
del Costumari Català, n'exposa
detalls puntuals en cicles com: Nadal, Carnaval, Quaresma, Setmana Santa,
Pasqua, Festes Majors...
A més de les descripcions que fa en els llibres
sobre nombrosos jocs, sempre que li seria possible, els complementava amb el
suport de reproduccions d'imatges que conservava en l'arxiu personal
amb l'objectiu de poder fer-los millor atraients. I, l'acurada edició de l'obra
del Costumari Català en serà el
principal exponent. De forma vistosa acompanyen als textos reimpressions de
documents datats entre els segles XVIII al XX com: auques, calendaris d’advent,
cromos de picar, figures d'advent, fulls de rengle, juanots d'aigua,
llufes, ombres xineses, romanços, teatrins de paper, ventalls, velles quaresmes o
jocs de taula.
Tinc
una son, una gana i una set, que no dormo ni menjo ni bec. Si dormia, menjava i
bevia, la son, la gana i la set em passaria; però com que no dormo, ni menjo,
ni bec, no em fuig la son, la gana ni la set.
(Embarbussament)
Relacionat amb l'estil literari de
l'Amades, els continguts dels textos que redactava va procurar que fossin descriptius
i sense floritures. Per poc que podia no els allargava. Cert és, però, que el vocabulari
que emprava ha quedat ancorada en el passat com, sovint, part de les erudites
interpretacions que per l'època va escriure. De fet, el món ha canviat en molts
sentits i cal saber valorar en la distància les aportacions que va aportar en
els jocs tradicionals.
Més enllà dels estudis editats en vida, la
secretària i cunyada personal del
folklorista Consol Mallofré (St. Quintí de Mediona, 1902 –
Barcelona, 1995) va continuar publicat treballs inèdits o reedicions de
l'Amades alguns dels quals vinculats estretament amb els jocs com ara: La nina (1965), Naips o cartes de jugar (1983) o el recull també pòstum: Quan jo anava a estudi (1982) on feia
memòria de la infantesa en l'apartat dedicat al Teatre i els titelles fent saber que: "A casa era petit per a fer espectacles, i vaig escollir com a
local el replà de l'escala. Obria la porta del pis i a mig aire feia sortir un
drap, en dues cadires, que feia l'ofici de part inferior de l'escenari; jo,
assegut a terra dintre de casa, feia sortir els ninots per damunt del drap, a
la vista de la canallada que em feien d'espectadors asseguts a terra, com jo
mateix al replà de l'escala i dintre del pis del davant mateix de casa, on
també obrien la porta per donar més extensió a la sala d'espectacles. Amb el
temps, l'espectacle va prendre volada i allò del replà de l'escala va resultar
petit, així que vaig traslladar la comèdia al terrat..."
Un
arbre molt gros que té dotze branques, cada branca quatre nius, cada niu set
ous.
(Endevinalla:
l’any)
La Consol es va bolcar a donar
sortida als materials de cultura popular que disposava l'Amades i,
precisament coincidint l'any 1990 amb el centenari del naixement del
folklorista, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va
impulsar la celebració de l'esdeveniment amb una sèrie d'actes arreu del
territori. Entre els compromisos assumits per l'administració es va editar el
llibre homenatge El món de Joan Amades
(1990) on es reproduïen mostres de l'exposició que es va realitzar al Museu
Marítim de Barcelona en la qual la presència de jocs de la mainada fou important
com es fa perceptible en l’esmentat catàleg.
A més, la compra de l'arxiu per part del
Departament de Cultura, va potenciar el fet de tenir cura en la
conservació, catalogació i difusió dels materials originals del fons Joan
Amades que, en l'actualitat, es custodien en el centre de documentació de la
Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Espai, on han
anat oferint en el pas del temps el fet de poder posar a l'abast de
tothom que ho desitgi un nombre important de documents en suport digital consultables
en els repositoris: Calaix i Memòria Digital de Catalunya.
https://calaix.gencat.cat/discover
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/joanamades
Un
quinquer ben enquinqueracolat; qui el desenquinqueracolarà un bon
desenquinqueracolador serà; jo el desenquinqueracolaré, perquè sé
desenquinqueracolar molt bé.
(Embarbussament)
En paral·lel a la Generalitat de
Catalunya, la Consol Mallofré va intervenir en la creació l'any
1995 de l'Associació Cultural Joan Amades que, a través de l'editorial El
Mèdol, van publicar treballs que restaven inèdits del folklorista com per
exemple: Fabulari Amades (1995), a
cura de Jan Grau; El jugar de
l'Amades (1996), amb supervisió d'Imma Marín i Olga Pardo; o
entre altres tractats, Les
joguines de plom (2000) a càrrec d'Elisabet Giró i un servidor.
En el present, el compromís de
l'Associació Cultura Joan Amades per continuar divulgant el llegat
del folklorista és vital. Interessant és seguir les propostes que fan per
apropar l'obra de l'etnòleg com, per exemple, en la secció mensual Fons Amades al programa de ràdio
internàutic Fes ta Festa; en la piulada diària a la xarxa X o, entre altres activitats, el lliurament anual del premi Joan
Amades destinat a reconèixer i fer públiques les trajectòries de persones i
organitzacions que han destacat en l'estudi, la promoció i la dinamització de
la cultura popular i tradicional català. I, arribat aquí, una visita a la
pàgina web de l'entitat és del tot recomanable.
https://festafesta.cat/category/seccions/fons-amades/
https://twitter.com/amades_acja
I jo
vaig venir,
per poder-vos-ho
dir;
i jo
vaig anar,
per
poder-vos-ho explicar;
perquè
si no hagués vingut,
no ho
hauríeu pas sabut.
(Final de conte)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada