L'àvia del Dalmau (conte popular)*

 

L'àvia del Dalmau

Fa molt de temps, en una masia molt antiga que hi ha en una de les fondalades de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, anomenada el Dalmau, una tarda els homes havien sortit a treballar en una vinya una mica apartada, i l’àvia s’hi havia quedat tota sola. Des de la galeria on seia fent mitja i tot prenent el sol va veure que s’acostaven a la casa tres individus que tenien un aspecte molt sospitós. Com que era una època en què pels camins rodava molta gent de mala mena, l’àvia del Dalmau va córrer tot seguit a tancar i barrar la porta i va agafar un trabuc que sempre tenia carregat.
Els tres homes, que eren, efectivament, lladres de camí ral, es van arribar a la casa, hi van fer la volta i en veure-ho tot tancat van trucar a la porta. Van sentir-hi la veu de l’àvia que deia:
-       Pere, salta per l’era!
Els lladregots van córrer cap al darrera de la casa però de nou van sentir la vella que cridava:
-       Bernat, salta pel terrat!
Els lladres van tornar a córrer, ja una mica desorientats, però aleshores van sentir un altre crit de la vella:
-       Ramon, compta quants són!
Els bandolers es van mirar sorpresos i indecisos. Un darrer crit de l’àvia, però, els va fer decidir del tot.
-       Joan, mira cap on van!
Sense esperar res més van arrancar a córrer camí enllà i quan van sentir una trabucada disparada des de la casa encara es van escapar amb més velocitat, fins que es van perdre per entre el bosc i no es van deixar veure mai més.
 
Text: Albert Jané

Il·lustració: Xots Clapers

Locució: Pia Guindulain
 
Rondalla publicada a la revista Cavall Fort núm. 411 (1979) i en el recull Rondalles d’arreu del món. Edicions del Mall (1980) 

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/lavia-del-dalmau/