Calendari amb proverbis populars *

 

Relligat de fulls del calendari

Són tan sols onze fulls de petit format (10 x 8) de l’any 1934, degudament relligats, els quals a la part del darrere porten uns breus textos de proverbis escrits per Joan Amades. I, per la banda del davant, hi ha escrita informacions de diferents dies de l’any ordenada cronològicament on apareixen notícies sobre la sortida i posta de sol, fases lunars, santoral i festivitats religioses.

És en definitiva el petitíssim recull, un exemple de com tota col·laboració que va arribar a redactar el folklorista, per diminuta que fos, guardava amb cura al despatx de casa. 

Com a mostra de tot plegat, en recuperem per l’ocasió un parell de proverbis populars. Aquest és el primer Torna-te’n al llit que això és la lluna on l’Amades comenta: Un embriac se’n va a dormir fet una sopa. Entrant a la cambra veu per la finestra oberta la claror de la lluna nit enllà, i comptant que era el llum que al vespre s’havia deixat encès, l’aprofità per despullar-se. Quan ja és al llit, per apagar el llum, agafa una sabata i la tira per la finestra, i cau al carrer. Veient que no s’apaga, hi tira l’altra sabata i així, de una en una, totes les peces del vestuari. Al carrer el vigilant i gent acuden al pilot de trastos. Mentrestant l’embriac, s’alça del llit, intrigat, i treu el cap a la finestra per veure com és que amb tantes coses com hi ha tirat el llum no s’apagui. Els del carrer en veure’l esclaten a riure, i el vigilant, que ja el coneix, li crida: - Noi, torna-te’n al llit, que això és la lluna!

I, aquest altre: La lluna en un cove. On s’explica que: Uns excursionistes molt taujans anaven de camí en una clara nit de lluna. Vet aquí que, passant vora un gorg que ja coneixien, se’ls acudí de mirar al fons al moment en què les aigües encalmades hi reflexaven la lluna que hi feia el ple.

Aquests minyons varen pensar-se que allò era un formatge que surava per l'aigua, i determinaren de pescar-lo. Per això anaren a una casa de pagès pròxima a demanar un cove i una corda llarga perquè, deien, ha caigut una cosa al gorg i ho voldríem treure. Ben proveïts del que els calia, se n'anaren al gorg i es passaren qui sap l'estona provat de pescar el figurat formatge, i mai no el podien arreplegar perquè sempre se'ls escapava fins que, havent ja fet la lluna un tros de camí i no veient-la ells reflexada , es cregueren que, de tan remenar amb el cove, aquell formatge se n'havia anat al fons.

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/calendari-amb-proverbis-populars/#more-45123