És un
recull de tradicions i llegendes que
Joan Amades va dedicar al monestir que hi ha al peu de les muntanyes de Prades,
a la comarca de la Conca de Barberà, el qual li era proper per branca materna
de l’Espluga de Francolí. De fet, la dedicatòria que trobem en el llibre ho
testifica: “Al nostre besavi En Pere
Gelats i Cunillera, que fou el darrer sastre del monestir de Poblet, i al
nostre avi, En Pere Gelats i Capdevila, que en va ésser un dels darrers
escolans.”
L’aplec
del folklorista fou imprès l’any 1947 en una edició de bibliòfil com a segon
volum de la biblioteca Guió d’Or que AYMA editor va publicar afegit també
il·lustracions d’un jove, llavors, Llucià Navarro Rodón.
De
l’enfilall de contarelles que va arreplegar per l’ocasió l’Amades, n’apropem El gat dels frares on s’explica que: “Al monestir tenien un gat molt llest i
espavilat que coneixia els costums del convent tan bé com el més vell dels
monjos. Així que sentia tocar la campana que cridava la comunitat al refetor
corria cap al menjador i no es movia del costat dels frares que es mostraven
més generosos amb ell.
Un dia s’escaigué que el gat es va posar
en una de les dependències poc freqüentades del monestir, la porta de la qual
solia tancar-se amb clau, i, quan se n’anà el monjo que l’havia oberta, el gat
restà tancat dintre de l’habitació sense poder sortir a l’hora de l’àpat.
A mitja tarda un altre monjo hagué d’anar
al lloc on hi havia el gat tancat, que sortí precipitadament en obrir la porta
i, empès per la gana, féu cap al refetor, on naturalment no trobà ningú ni res.
Aquella desolació desesperà el gat, el qual recordà que la concurrència al
refetor i a l’àpat es produïen al so d’una campana. Cregué que bastava tocar-la
perquè l’àpat fos fet i s’enginyà per tal de fer sonar la campana del refetor.
D’un bot es penjà a la corda i la sacsejà i balandrejà fins a fer-li produir un
bon repiqueig. L’extemporani toc sorprengué la comunitat, que, encuriosida i
intrigada, acudí al refetor a veure què passava, i trobaren el senyor gat
penjat a la corda repicant la campana en demanda que a honor seu es feu àpat.
El cas fou molt celebrat i comentat i el
gat dels frares arribà a gaudir de tanta fama, que ha restat com a personatge
proverbial, retret per a titllar algú de garneu.”
(Guió de ràdio emès a l'espai internàuta festafesta.cat: https://festafesta.cat/poblet/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada