Cobertes dels llibres Dansa de la terra
Parteix de l’estudi Etnologia
Musical del Vallès pel qual el folklorista Joan Amades va rebre el premi
Sant Jordi de la Diputació de Barcelona l’any 1956. Escrit originàriament en castellà, l’autor el
va anar completant amb altres materials que restaren inèdits fins que foren
publicats per l’Associació Cultural Joan Amades en els anys 1997 i 1998, en dos
volums, dins de la col·lecció Biblioteca Joan Amades, llegat Consol Mallofré
que editaria El Mèdol amb revisió a cura de Jan Grau i Lluís Puig.
El treball
se centra principalment en el Vallès i el Maresme, però també hi ha documents
d’altres comarques en una mena de viatge etnològic pel cicle de l’any a través
de les danses tradicions com és el cas de l’Hereu
Riera on el folklorista explica que: “Segons
la contalla, un ric hereu de l’Empordà va anar a la romeria de Sant Maurici i
va assistir al ball que s’hi celebrava. Allí va trobar tres donzelles, també
empordaneses, i les va treure a ballar. Durant la dansa, el van assabentar que
la seva estimada estava greument malalta i amb poques esperances de vida. El
xicot es va acomiadar educadament de les noies i de la resta de gent i va abandonar
la festa. Va córrer precipitadament fins arribar al poble on vivia la seva
promesa i tan bon punt hi arribava va trobar el viàtic pel carrer. El va
acompanyar i va veure que anava a casa de la seva estimada que estava a punt de
morir. El noi va resar fervorosament a un crucifix que penjava de la capçalera
del llit de la malalta, i demanava que tingués pietat de la seva promesa i li
tornés la salut. Les supliques del noi enamorat van ser tan sentides i tan
fervents que el Senyor es va dignar d’atendre-les, i va guarir a la malalta.
Davant la curació de la seva estimada, el xicot, boig
d’alegria, va despenjar la creu de la paret, la va ajeure a terra i va ballar
alegrement per damunt de la imatge, sense tocar-la amb els peus per res. La
dansa, malgrat ser una mostra d’expansiva alegria, ben poc tenia de profana,
perquè era filla del fervor religiós que la va inspirar.
La tradició de la Selva localitza aquesta escena de la
primera part de la llegenda en la romeria de l’ermita de Sant Maurici, situada
a uns tres quilòmetres de Caldes de Malavella. Aquesta romeria era molt popular
i hi assistia una gran gentada que, tal com confirmen els goigs, a vegades hi
arribava des de localitats molt allunyades.”
Per a Sant Antoni
grans balles hi ha,
per a Sant Maurici
tot el poble hi va.
tralarala, tralarala, tralarala, la, la.
tralarala, tralarala, tralarala, la, la
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.cat/danses-de-la-terra/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada