divendres, 1 de setembre de 2000

Sydney 2000


Cavall Fort núm. 915 (2000)

Sidney 2000
Nova fornada

De competicions esportives n’hi ha cada temporada, però l’agrupació en el que es coneix com a Olimpíades només succeeix cada quatre anys. Ara, del 15 de setembre a l’1 d’octubre del 2000 a la ciutat australiana de Sidney tindrà lloc la  XXVII edició dels jocs de l’era moderna. Pierre de Fredy, el baró de Coubertin, el 1894 n’impulsà la restauració amb la voluntat d’agermanar els pobles i els joves per mitjà de l’esport prenent com a model els que es disputaven en l’antiguitat a Olímpia.

El perquè d’aquesta temporització va lligat  amb el còmput que els grecs utilitzaven a l’hora de convocar-ne una nova edició. Segons els llibres d’història, es remunta a l’any 776 a C. la creació dels jocs i de forma periòdica es van anar organitzant fins que es van prohibir l’any 393 d. C. Ja en un primer moment la celebració de les proves esdevingué una gran festa la qual donava cabuda a diversitat d’activitats esportives, culturals i religioses.

Centre d’operacions

L’espai on es feien les competicions era  l’altis i, igual que passa amb els grans estadis, els recintes eren considerats com si fossin temples sagrats de l’esport. Aquesta catalogació no ens ha de sorprendre ja que a la vella Grècia es  betava  la presència en l’interior dels  hemicicles dels exèrcits amb armes i, en un altre sentit, les marques que els atletes encara estableixen són venerades per l’esforç titànic que comporten.

Sobre el paper només són 16 dies de festival seguits per milions de persones arreu del món bé sigui a través de la televisió, la ràdio, el diari o en el millor dels casos en directe des dels seients, però a fi que tot funcioni sobre rodes, al darrera hi ha una planificació que comença anys abans. Per un costat, els esportistes que hi participen porten a les espatlles moltes hores d’entrenament sovint realitzades en l’anonimat i amb els ulls clavats a les escales del podi per després amb la mà tocar el cel. Malgrat que, és clar, medalles no n’hi ha per a tothom i sols uns quants seran els que es pengin l’or. La resta potser tornaran a casa amb la cara llarga, ara bé amb les maletes plenes de records inoblidables.

Per un altre costat, per tal que els jocs siguin oli en un llum l’organització abocarà  esforços i recursos necessaris per tenir les instal.lacions a punt  de solfa per rebre els atletes. Així i tot, abans caldrà  superar els tràmits i ser escollida seu olímpica, de la qual cosa s’encarreguen els membres del Comitè Olímpic Internacional (COI). La competència entre les ciutats o candidatures que aspiren a preparar-los és altíssima i cal presentar un projecte engrescador per fer-se’n càrrec. En poques paraules, el que veurem a Sidney és la culminació d’una planificació que ve de lluny.
  
Invasió subtil

Previ a la celebració dels jocs segur que haureu vist en un o altre lloc senyals  que s’apropen les olimpíades. Per mitjà del logotip i les mascotes, Sidney 2000    n’amplia a tort i a dret la presència entre nosaltres, en part gràcies a l’imperi dels patrocinadors que desembutxaquen altes quantitats de diners a canvi d’estampar  els grafismes olímpics en els embolcalls dels seus  productes. Feu la prova, agafeu la lupa d’inspector i segur que en un raconet de les begudes refrescants o altres objectes en trobareu pistes.

Segells d’identitat

Les anelles de l’escut olímpic fan referència als cinc continents entrellaçats a través de l’esport proclamant una societat pacífica  en la qual no hi ha d’haver cap tipus de discriminacions, sigui quina sigui la cultura, el  sexe o la religió.  Més enllà dels principis fonamentals que es recullen en la Carta Olímpica del COI, cada ciutat organitzadora reimprimeix el disseny de l’anagrama  renovant-ne el símbol.

S’ha batejat el logo de Sydney 2000 com a l’atleta del mil.lenni  i hi podem observar la silueta d’un esportista pintat amb els colors de l’aigua, la terra i el foc. En una segona lectura, evoca el popular bumerang que és un estri autòcton d’origen australià. Pel que respecta a les mascotes en aquesta ocasió són  tres  Syd, Millie i Olly i fan referència a Sydney (Syd), Mil.lenni (Millie) i Olimpíades (Olly), i també a tres espècies animals protegides que només es troben en el continent australià.
  
El repte ecològic

Coincidint amb el canvi dels quatre dígits en el calendari, Sidney 2000 fa una crida en veu alta a la utilització racional dels recursos del planeta amb  una sèrie de mesures de control respectuoses amb el medi ambient. Així, no és casualitat que s’anomeni  la present edició: Els Jocs Verds i es tingui especial cura a preservar les energies, l’aigua, la regularització de les deixalles, la prevenció de la pol.lució i la protecció de l’entorn.

Així és que  gran part dels materials utilitzats en els recintes olímpics són reciclables i respectuosos amb el sistema, no són tòxics; es fomenten les energies no contaminants i es depuren les aigües. Els esportistes viuran aquesta aposta per l’equilibri de prop a la vila olímpica, en els estadis i a l’hora d’utilitzar els transports que els duran d’un lloc a l’altre.

Ball de xifres

Abans de començar, Sidney 2000 dóna a conèixer un grapat de dades que ens ajudaran a tenir una idea en conjunt del que es cou en les olimpíades. D’entrada dir que se celebraran 300 proves en 28 esports diferents. Que  participaran 200 països amb un total de 10.200 atletes i que 5.100 jutges controlaran les proves. Pel que respecta a la venda de localitats s’han imprès més de 9.000.000 de bitllets i 15.000 periodistes acreditats cobriran des de la seu la informació que generin els jocs, seguits aproximadament per uns 3.500.000.000 de persones, durant les 3.200 hores de retransmissions previstes. Per acabar d’arrodonir la coordinació Sidney disposarà d’un equip de 50.000 voluntaris que col.laboraran per un bon funcionament.

Els altres jocs

Si bé les olimpíades fascinen, els Jocs Paralímpics són una vibrant lliçó humana de superació contra qualsevol mena de discapacitat física o psíquica. Ajustades a les condicions dels disminuïts, del 18 al 29 d’octubre, a les mateixes instal.lacions de Sidney es durà a terme l’XI edició dels  paralímpics en què  es disputaran un número semblant de proves adaptades als esportistes.
  
Compte endarrera

Amb l’encesa, el passat mes de maig, de la flama en el bressol d’Olímpia, la torxa recorrerà de la mà de 10.000 rellevistes un llarg camí per terra, mar, sota el mar! i aire abans no arribi al peveter en la cerimònia d’obertura. Que comenci la festa!
  
Si voleu més informació la trobareu en les següents webs:
http:// www.olympic.org (en anglès i francès)

Cap comentari:

Publica un comentari