dissabte, 1 d’abril de 2006

L'Ebre


Cavall Fort núm. 1049/1050 (2006)
Dossier: Sis rius

Recorregut

Neix a Fontibre al nord-est de la Península Ibèrica. Recull aigües de les muntanyes de Cantàbria, dels Pirineus, de serralades  de Castella i el Maestrat. El curs del riu baixa en línia recta cap al mar i, només, canvia la trajectòria al litoral català ja que allí troba meandres i congostos. Finalment comença el delta i desemboca al mar per l’illa de Buda.

Característiques

El riu va rebent afluents per les dues bandes que fan que les aigües vagin creixent. Als orígens, a Reinosa, el cabal es mesura en uns 11 metres cúbics per segon (m3 /s). A Saragossa, en porta uns 300 m3 /s i, quan arriba a Tortosa, ja en supera els 600 m3 / s.  Entre els afluents que van a parar a l’Ebre,   n’hi ha de renom com el Jalón, l’Aragó, el Cinca, el Segre o el Matarranya.
Una de les peculiaritats   és que el riu arriba al nivell màxim del cabal   pel març i al mínim al setembre però d’un any a l’altre pot variar per problemes de sequera o bé per pluges intenses. L’aprofitament de les aigües ha impulsat la construcció de canals i pantans de regulació. A l’Ebre trobem  un total de 281 Km de canals de reg i abastiment.
En arribar al terme d’Ascó el recorregut de l’Ebre s’escola en meandres i passa entre muntanyes pels congostos del Pas de l’Ase i més endavant al de  Barrufemes. Ja en el darrer tram, el riu s’eixampla al delta fins arribar al mar.

Batalles i fortificacions

Al llarg de la història l’Ebre ha estat testimoni de guerres. A l’embocadura tingué lloc un combat naval entre cartaginesos i romans l’any 217 aC.  Riu amunt, en alguns indrets l’home de forma estratègica anà  creant assentaments amb la finalitat de viure i protegir-se de possibles pobles invasors, com per exemple el Castell de Miravet que esdevení un dels darrers reductes de resistència islàmica a Catalunya. Més endavant l’Ordre dels Templers el fortificà i l’any 1307  resistí  un setge que durà 12 mesos.
Malauradament hi ha hagut d’altres guerres, com la Batalla de l’Ebre de la qual  només fa 70 anys .  Per evitar de repetir fets semblants i amb la voluntat de tenir present la memòria del passat, en municipis de la Terra Alta s’han dissenyat rutes i espais de visita en record de la desfeta militar tot desitjant que en un futur no es torni a repetir mai més.

Un riu ple de riqueses

El delta és una de les principals zones humides del sud d’Europa.  D’aquí que la Generalitat el declarés parc natural el 1983. El paisatge és planer i hi conviuen  espais dedicats al conreu d’horta i arrossars i, en especial protecció, platges i estanys vorejats de flora i fauna. El pas dels ocells migratoris i la cria   són fets importants.
Pobles com els íbers, fenicis, grecs, cartaginesos, romans, visigots, sarraïns... han fet navegar per l’Ebre  naus empeses pels corrents de l’aigua i del vent. Temps després,  el sirgadors que eren homes forçuts empenyien pel riu els llaguts carregats de mercaderies. L’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada en el llibre Camí de sirga en parla amb detall.

Cultura de l’aigua

L’aigua és un bé escàs. Encara que no ens ho sembli convé que en fem un bon ús i utilitzem només la que necessitem.  La desmesura en la construcció de canals i  transvasaments afecta els rius, les platges i deltes. D’aquí que en els últims anys en les Terres de l’Ebre hi ha hagut una especial sensibilització  a fi d’aturar  projectes hidrològics que podrien trencar l’equilibri natural de l’Ebre ja que; el riu és vida.    

Vocabulari

Afluent: Riu que desemboca en un altre de més important.
Cabal: Quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del producte pel qual circula.
Congost: Pas estret i pregon entre muntanyes.
Llagut: Bastiment català no cobert destinat a la pesca o el tràfec.
Meandre: Volta sinuosa que fa un curs d’aigua, un riu, un camí.
Sirgador: Persona que fa avançar una embarcació paral·lelament a la riba estirant des de terra amb la sirga.
Templer: Individu d’un ordre religiós i militar establert a Jerusalem al segle XII per a la protecció dels pelegrins i del sant sepulcre.
Transvassament: Fer passar l’aigua d’un riu a un altre riu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada