Cavall Fort núm. 1071 (2007)
Deixeu-vos sorprendre
EL CICLISME EN
CARRETERA
El ciclisme esdevingué el primer
exercici físic que fou considerat com un esport i, gràcies a la seva popularitat,
sorgí la premsa escrita especialitzada únicament en esports.
Característiques principals
Existeixen
distintes modalitats relacionades amb la pràctica de la bicicleta. Les
competicions es poden realitzar o bé en carreteres en línea, és a dir, d’una
població d’inici a una altra final d’arribada o en circuits tancats que,
llavors, es disputen també entre carreteres i vies urbanes. Les proves poden ser
d’un sol dia o per etapes, de com a mínim dues o més jornades, i d’una longitud
no superior als 300 quilòmetres dia. Pel que fa a les proves d’una única
jornada trobem: les clàssiques que es
corren entre dues ciutats, els critèriums que es disputen en circuits
tancats i les contrarellotge que
poden ser recorregudes de forma individual o en equips. Aquestes etapes en cas de ser realitzades en
carreteres de muntanya reben el nom de cronoescalades.
D’altra banda, els concursants poden competir a títol individual, per equips o
seleccions nacionals com en el cas dels Mundials
de Ciclisme en Ruta. Entre les curses ciclistes de més renom destaquen les clàssiques
d’un dia com la Milà –San Remo o les proves per etapes com
ara el Tour de France, el Giro d’Itàlia o la Volta a Catalunya. El sistema de classificació
dels ciclistes es mesura a partir del temps que inverteixen en recórrer les
etapes, així com també d’un procediment de puntuació per part dels organitzadors
que atorguen una escala de punts als que han arribat en les primeres posicions.
Els guanyadors d’aquestes proves o líders provisionals vesteixen com a
distintiu una samarreta de colors diferents a la resta de corredors coneguda
com a Maillot, com les típiques de
groc del Tour, rosa del Giro
o per exemple de colors arc-iris dels Mundials
de Ciclisme.
Els orígens
Entorn
a l’any 1690 es començaren a crear els primers aparells semblants a les actuals
bicicletes. Alguns d’aquests invents es
batejaren amb noms que sonen estranys com ara: el celecífer, la draisana, la michaulina
o bé el velocípede. No deixa de
ser curiós contemplar aquests enginys primitius ja que en la majoria hi
mancaven diversos elements, avui del tot indispensables com ara el manillar,
els pedals o entre d’altres els pneumàtics inflables!
El
1860 es disputà la primera competició ciclista organitzada al voltant del parc
Saint Cloud de París en la qual hi participaren només 7 ciclistes en un
trajecte de poc més d’un 1 quilòmetre de recorregut. El nombre creixent de
practicants propicià la producció industrial de bicicletes i l’aparició de
distintes associacions ciclistes fins a crear l’any 1900 la Unió Ciclista
El ciclisme per a nois i noies
La pràctica del ciclisme esportiu es pot començar a iniciar
a partir dels 6 anys. Les categories com també succeeix en altres esports
s’anomenen: Promeses, Principiants, Alevins, Infantils i Femenina. Les curses
es disputen els caps de setmana i com a màxim els corredors poden participar en
un total de 20 curses per temporada. Els recorreguts poden oscil·lar entre 1 o
màxim 22 quilòmetres segons la categoria i cada una de les etapes són puntuables. Per una bona pràctica de l’esport
de la bicicleta és obligatori l’ús del casc, portar guants, mitjons i botes de
ciclista. Què, t’animes a pedalar una estona?
Sovint és un esport tàctic practicat en grup
on, en els trams finals de les curses, els corredors més destacats lluiten per
arribar primers després d’anar a roda
dels companys.
http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort/1071/20-deixeu-vos.html
http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort/1071/20-deixeu-vos.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada