Cavall Fort núm.1092 (2008)
Deixeu-vos sorprendre
EL RUGBI
Esport de contacte
físic que com a peculiaritat destaca per l’honor dels jugadors així com també
per la seva valentia. Això sí, cal però practicar-lo amb respecte
per l’equip contrari i a les
decisions arbitrals.
Característiques
principals
L’encontre es desenvolupa en un terreny a l’aire lliure,
sovint cobert de gespa, entre dos equips de quinze jugadors cadascun com a
màxim amb l’objectiu de marcar el major nombre de punts possibles. El partit
dura dos períodes de 40 minuts amb un breu descans, durant el qual no es pot
abandonar el camp. La forma de la pilota recorda la figura d’un meló i es pot
tocar amb tot el cos amb la condició que, quan es llanci amb les mans, sempre
s’ha de fer cap endarrere. El camp fa
uns 100 metres
de llargària i 70 metres d’amplada. El
terreny es divideix en dues meitats amb diverses línies de zona. Les porteries,
que tenen forma de lletra H majúscula, són constituïdes per dos pals de més de 5 metres d’alçada,
separats per una distància entre ells de 5,6 metres , i units per un de travesser situat a 3 metres del terra. Entre
les regles més destacades del joc hi ha el placatge,
que consisteix a agafar el contrari per qualsevol part del cos, menys pel
coll i, entre d’altres, la melé que
és una agrupació de davanters dels dos equips, que tot agafant-se per les
espatlles s’empenyen per tal d’aconseguir la pilota després d’una sanció. S’anomena
assaig el fet de col·locar la pilota
en la zona de gol de l’equip contrari, ja sigui fent-la passar per damunt del
travesser de l’adversari, ja sigui llançant-la més enllà de la línia que
assenyala el final del camp de l’equip contrari, i es valora amb 5 punts, cosa
que dóna dret a intentar un gol de
transformació que val 2 punts. També es poden obtenir 3 punts amb el xut de càstig. Entre les competicions
internacionals de major prestigi destaquen el torneig de les Sis Nacions que es va crear l’any 1883 i
que en l’actualitat hi participen Anglaterra, França, Escòcia, Gal·les, Irlanda
i Itàlia. El de les Tres Nacions a
l’hemisferi sud entre Austràlia, Nova Zelanda i Sud-Àfrica i La Copa del Món que s’organitza cada 4 anys.
Els
orígens
Esport d’origen anglès derivat del futbol que segons conta
la llegenda l’any 1823 es va practicar per primer cop a la ciutat de Rugby,
població de la qual prové el nom ja que
allí, durant el transcurs d’un partit de futbol, un alumne de l’escola,
anomenat William Webb Ellis, va agafar la pilota amb les mans i després d’una
cursa meteòrica l’hauria introduïda a l’àrea de l’equip contrari davant de la
perplexitat de tothom. Tot i que a la població hi ha una estàtua i una placa que ho certifica,
hi ha qui opina que foren un grup d’estudiants de la mateixa època que adaptaren a la seva conveniència les regles del futbol que es jugava llavors.
Més endavant, el 1846 aparegué el primer reglament conegut i el 1934 es
constituí a París la Federació Internacional
de Rugbi Amateur (FIRA), amb la federació catalana com a membre fundador. El
primer equip de rugbi que es fundà a Catalunya fou la Unió Esportiva Santboiana l’any
1921.
El rugbi per a nois i noies
A partir dels 5 i 6 anys ja
es pot començar a iniciar la pràctica de l’esport en la categoria de benjamí.
En una primera etapa els encontres es disputen en una quarta part d’un camp de
rugbi. Les normes són més obertes i els equips estan formats al mateix temps
per nens i nenes. En categories majors com alevins les dimensions del terreny s’amplien fins a
mig camp, la durada del partit s’allarga i en competicions de juvenils els equips
deixen de ser mixtes. Què t’animes a fer un assaig?
En finalitzar el partit i, després d’una bona dutxa,
tots els jugadors dels dos equips es
reuneixen per parlar sobre les jugades viscudes. És el que es coneix com el
tercer temps on la rivalitat esportiva es deixa aparcada per un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada