dimecres, 16 de gener de 2008

El rugbi


Cavall Fort núm.1092 (2008)

Deixeu-vos sorprendre

EL RUGBI

Esport de contacte físic que com a peculiaritat destaca per l’honor dels jugadors així com també per la seva valentia. Això sí, cal però practicar-lo amb  respecte  per  l’equip contrari i a les decisions arbitrals.

Característiques principals

L’encontre es desenvolupa en un terreny a l’aire lliure, sovint cobert de gespa, entre dos equips de quinze jugadors cadascun com a màxim amb l’objectiu de marcar el major nombre de punts possibles. El partit dura dos períodes de 40 minuts amb un breu descans, durant el qual no es pot abandonar el camp. La forma de la pilota recorda la figura d’un meló i es pot tocar amb tot el cos amb la condició que, quan es llanci amb les mans, sempre s’ha de fer cap endarrere.  El camp fa uns 100 metres de llargària  i 70 metres d’amplada. El terreny es divideix en dues meitats amb diverses línies de zona. Les porteries, que tenen forma de lletra H majúscula, són constituïdes per dos pals de més de 5 metres d’alçada, separats per una distància entre ells de 5,6 metres,  i units per un  de travesser situat a 3 metres del terra. Entre les regles més destacades del joc hi ha el placatge, que consisteix a agafar el contrari per qualsevol part del cos, menys pel coll i, entre d’altres, la melé que és una agrupació de davanters dels dos equips, que tot agafant-se per les espatlles s’empenyen per tal d’aconseguir la pilota després d’una sanció. S’anomena assaig el fet de col·locar la pilota en la zona de gol de l’equip contrari, ja sigui fent-la passar per damunt del travesser de l’adversari, ja sigui llançant-la més enllà de la línia que assenyala el final del camp de l’equip contrari, i es valora amb 5 punts, cosa que dóna dret a intentar un gol de transformació que val 2 punts. També es poden obtenir 3 punts amb el xut de càstig. Entre les competicions internacionals de major prestigi destaquen el torneig de les Sis Nacions que es va crear l’any 1883 i que en l’actualitat hi participen Anglaterra, França, Escòcia, Gal·les, Irlanda i Itàlia. El de les Tres Nacions a l’hemisferi sud entre Austràlia, Nova Zelanda i Sud-Àfrica i La Copa del Món que s’organitza cada 4 anys.

Els orígens

Esport d’origen anglès derivat del futbol que segons conta la llegenda l’any 1823 es va practicar per primer cop a la ciutat de Rugby, població de la qual  prové el nom ja que allí, durant el transcurs d’un partit de futbol, un alumne de l’escola, anomenat William Webb Ellis, va agafar la pilota amb les mans i després d’una cursa meteòrica l’hauria introduïda a l’àrea de l’equip contrari davant de la perplexitat de tothom. Tot i que a la població  hi ha una estàtua i una placa que ho certifica, hi ha qui opina que foren un grup d’estudiants de la mateixa època  que adaptaren a la seva conveniència  les regles del futbol que es jugava llavors. Més endavant, el 1846 aparegué el primer reglament conegut i el 1934 es constituí a París la Federació Internacional de Rugbi Amateur (FIRA), amb la federació catalana com a membre fundador. El primer equip de rugbi que es fundà a Catalunya fou la Unió Esportiva Santboiana l’any 1921.

El rugbi per a nois i noies                      

A partir dels 5 i 6 anys ja es pot començar a iniciar la pràctica de l’esport en la categoria de benjamí. En una primera etapa els encontres es disputen en una quarta part d’un camp de rugbi. Les normes són més obertes i els equips estan formats al mateix temps per nens i nenes. En categories majors com alevins  les dimensions del terreny s’amplien fins a mig camp, la durada del partit s’allarga i en competicions de juvenils els equips deixen de ser mixtes. Què t’animes a fer un assaig?

En finalitzar el partit i, després d’una bona dutxa, tots els jugadors dels dos equips  es reuneixen per parlar sobre les jugades viscudes. És el que es coneix  com  el tercer temps on la rivalitat esportiva es deixa aparcada per un altre dia.

Cap comentari:

Publica un comentari