.jpg)
Ei, aquesta setmana elwebnegre treu el nas coincidint amb la diada de Corpus Christi!
que, per cert, és una de les festes cabdals del calendari catòlic. Què he
d’explicar, no? Bé, relacionat amb el tema però, hi ha un paràgraf, d’aquells
de placa marbre, que n’exhorta excel·lències i que un grapadet de gent vàrem
aprendre de memòria encara que fos, d’esquitllada, a través de la cançó de la Trinca. L ’adagi en llengua
cavernícola diu així: Tres jueves hay en
el año que relucen más que el sol. Jueves Santo, Corpus Christi y el dia de la
ascensión.
Tot i que no succeeixi a cada poble, avui és dia de catifes
de flors, enramades, altars i processons amb custòdies i seguicis inclosos. A
més, en el terreny popular, un dels atractius de la festivitat és la presència al
carrer de tota mena de capgrossos, bestiari i, entre altres figures, els gegants.
És clar que, en sintonia amb aquestes escultures, hi ha també més peces desfilant a les processons com, ara
les autoritats religioses i les governamentals. És allò de les patums – mai
millor dit, no?-. Vaja, a desfilar que
és el ball que toca! Ara bé, potser perquè sóc la
Magina dels Ous, hi ha un element de la festa del
Corpus que m’és proper. Quin? L’Ou com balla!
Fa uns instants, línies amunt, ressenyava un disc. Els
records musicals que tinc em porten a la portada d’un altre enregistrament
sonor. Penso en l’Oucomballa de la
Dharma. I , posats a embolicar, al cap tinc l’Ovidi –el Montllor- que quan recitava l’Estellés
deia: Què voleu que hi faça! Elemental,
ja ho sé. Ignorem el Petrarca i
ignorem moltes coses...
En resum, potser per això de la incultura, encara que
sigui pel youtube convido a tafanejar
a tothom qui ho desitgi un ou com balla. Tal i com està el pati, aquesta
tradició no deixa de ser una metàfora del moment. Clar i català; un joc d’ous
entranyable, poètic, que fa embadalir grans i petits. Ves per on! És l’encant
d’un ou buit per dins – com alguns sàtrapes- que balla damunt d’un brollador gràcies
a la continuïtat d’un rajolí d’aigua i, que així que cau, mira de tornar a
rodolar fins que es torna a enlairar.
Ironia de la fina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada