dijous, 21 d’agost de 2008

Pedra primera


Corren temps de vaques flaques, poc ragen les mamelles i davant del panorama és aconsellable reduir despesa pública si més no, en aparença. Així doncs, portem una temporadeta on de baixa van els actes en els quals els governants escenifiquen les posades de primeres pedres en hospitals, escoles o, per dir una altra causa noble, camps de bitlles. Sempre m’han sobtat questa mena de cerimonials on, amb tota pompa, les autoritats gesticulen les millores que ens aportaran els futurs equipaments.
Per si a algú se li ha oblidat el com es duien a terme aquest tipus de sainets, resumiré que se solien organitzar en descampats o solars pelats en els quals, en una hora pactada, homes i dones vestits amb elegància es reunien per col·locar una pedra com aquell qui planta un arbre i au! desitjar que creixi un edifici, un canal o, per anomenar un altre lloable encanteri, una depuradora de purins.
Bé, de bones obres, prou que costa que se’n facin en aquest país. Ei, tampoc vull dir que se n’haguessin fet sempre abans cada dos per tres. El que subsegueix en l’actualitat, si més no en comparació, és que escassegen dues coses cabdals. La primera és que se’n duguin a terme i la segona és que es muntin carpes per instal·lar-hi pedrots.
Potser serà que ja fa anys que dura la broma però ara que el Velocitat Gran Tren –dit TGV al món modern i rebatejat com a AVE més avall de Fraga- ens perfora les capitals de província de Barcelona i Girona, he trobat a faltar que els presidents, ministres, consellers i alcaldes de torn s’amunteguessin per sortir a la hipotètica foto al costat de la màquina de fer forats.
Clar que, ara ho lligo! Ha estat cosa de la crisi dels trons que ha fet prevaler la prudència per evitar la utilització de retalls de moqueta, altaveus, micròfon, rètols i un sortit de canapès amb cava inclòs. Això sí, que se’n diu imatge de contenció. Ara, només falta que no s’ensorrin les túnels i la família sagrada de polítics que, malgrat que s’hagin estalviat la foto, si s’esquerdés algun tram una pila de voluntaris els apedregarien.

La Magina dels ous

Cap comentari:

Publica un comentari