Vestuari

Per a cada feina existeix una vestimenta de treball que ajuda a desenvolupar els oficis amb correcció. Potser perquè durant tota la meva vida porto tones posades de roba bruta a la rentadora, tinc ara per deformació observar amb lupa els uniformes de la gent. Analitzant-ho al detall, diré que, darrera bona part de les persones que llueixen peces d’abillar, acostuma a haver-hi algú que, abans o després, omple maquinades, estén, planxa i guarda a l’armari la indumentària perquè pugui ser utilitzada quan s’hagi de menester. Bona! i que ampla que m’he quedat amb la deducció, eh?

Deixant a part el mèrit que em processen  totes les ànimes endreçadores del planeta, en el cas de la dels polítics, l’apreciació trontolla de valent. Que hi ha algú en l’anonimat fent-los aquesta mena de funcions és més que evident. Ara, compensa? D’entrada diré que sí. I és que, ni que em paguessin per veure-ho, poc me’ls vull imaginar a tots i a totes les polítiques portant damunt roba tacada, arrugada d’un parell de dies, mentre dura el debat de política general ja que, absorbits per la tasca, no han tingut temps de recanviar una nova muda. Coses de la feina, les obligacions del càrrec poc temps els deixen i cal que altri estigui per la labor de la imatge.

Clar que la cabòria d’avui m’enfila cap a un altre esbarzer. El que em capfica és comprovar com arriba a resultar de fonedís  l’esforç que dediquen molts d’aquests esperits que els renten o planxen el vestuari als polítics. Alerta, no em queixo pas aquí que no ho facin bé! El que em xoca és comprovar que poc agradables em resulten, com a dona que va a votar, les freqüents esteses i   planxades que practiquen els politicaires quan prenen decisions. A la roba pas se’ls detecten taques o arrugues quan estenen càrrecs a la família, quan diuen primer blanc i després planxant comentaris es passen al negre o també, quan només per interessos, treuen de l’armari la muda que els convé. De veritat pensen portar el mateix vestuari per fer front comú al finançament?

La Magina dels ous