Boques

Queda palesa una vegada més que la sinceritat dels polítics es fa evident davant dels micròfons. I a sobre, afegiré també que comprovat està que, per conèixer-los amb profunditat, cal que els tinguem  envoltats les 24 hores del dia d’aparells que converteixin les sonores ones en senyals elèctrics, el quals amplifiquin les paraules, fins a arribar-nos a trepanar el crani. Ara, no cal que es gastin importants fortunes les formacions polítiques en equips d’alta megafonia. Senzillament, sols caldrà que el micro estigui engegat amb un ditet fluixet de volum i deixar que la veu s’apropi al poble...

Admeto que, quan més va, menys me’ls escolto a tots plegats, però l’altre dia, el dissabte,  tota jo vaig ser orelles dretes en sentir el pregon missatge del cap de files del popular partit. Oh, encara avui no m’ho puc acabar d’empassar! Servidora, que tota la meva vida hagués jurat que per res del món coincidiria amb les tesis de base del líder del conservador partit ibèric, deixo escrit avui aquí que, per una ocasió, comparteixo de ple el seu comentari.

En efecte, això de la desfilada militar és un conyàs dels grossos, Mariano! És més, en aquest racó de la península on res a celebrar teníem fins ara, per la teva immensa gracieta, ja no ho podrem tornar a dir. En endavant haurem de començar a festejar les oportunes declaracions patriòtiques en les quals, amb franquesa, manifestes amb orgull el ser espanyol?

Prou que vaig esclafir a riure l’any passat amb el posat caspós que propicià el cap de files pepero davant la càmera però enguany amb l’afer del micròfon la superació ha anat en augment forçant-nos a tots, amics, coneguts i saludats, a esclafir a plors. Els uns per vergonya aliena, els altres, per la ficada incommensurable de potes.

Cert és que tal dia farà un any però vistes les declaracions de fa dotze mesos, les actuals i les que vindran d’aquí uns altres dotze, l’espectacle està assegurat.

La Magina dels ous