dijous, 11 de desembre del 2008

Missatges glaçats


Deu ser coses de la vellesa, no me n’he adonat i ja tornem a ser a Nadal. Com passa el temps. Si fa quatre jorns que ens remullaven les cuixes a la platja. Uf, que ràpid que va tot! Bé, exagero, tot potser no transcorre amb tanta rapidesa. A tall d’evidència, la crisi econòmica encara queda lluny de tocar fons malgrat es procuri políticament maquillar-la al màxim. És tan perceptible que n’hi ha una de grossa que, fins i tot,  l’Espanya govern escampa en tanques publicitàries una campanya de suport als emigrants que s’han plantejat seriosament retornar al seu país d’origen.
Clar queda doncs que, per aquestes contrades, no lliguem els gossos amb  llonganisses.  Les butxaques de la majoria se’n ressenten i es fa especialment dificultós tirar la casa per la finestra. Ei, estiguem tranquils,  que ni en èpoques de bonança financera cal passejar per la vorera amb casc per evitar que ens caigui un sofà al damunt!
Ara, el que sí que ens plantofejaran a sobre són els missatges oficials nadalencs. Que hi farem, així ho marca la tradició. Deixant de banda que sempre en aquelles hores podem tenir tancada la televisió,  el Borbó rei farà l’aparició i dies després el Montilla president, també. Pel que fa al primer discurs, procuraré preguntar al Tardà diputat que en faci valoració. Pel que fa a la segona xerrameca,  m’estalviaré de preguntar res al Iribarne Fraga no sigui que em pengi el Catalunya Generalitat president honorable. De fet ell solet s’ha ficat la soga al coll amb les seves frustrades exigències al Zapatero Rodríguez José Luis. D’ençà que tornà a sortir escollit en les eleccions del 9 de març el de les sabates, encara va sent hora que tinguem entre altres coses el traspàs de rodalies, la gestió de l’aeroport del Prat,  les agències tributàries, les inversions de l’estatut, el nou sistema de finançament...  Això sí,  en canvi gràcies al del  Canonges casa, amb el millor dels casos al 2010 tindrem un vol directe Barcelona Tokio setmanal.  Ho tindré present de cara als caps de setmana que no tingui on anar.

La Magina dels ous

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada