Cavall Fort núm. 1113/114 (2008)
Dossier: Fred i calor...
Dossier: Fred i calor...
En retornar a l’escola després d’unes merescudes
vacances, nens i nenes s’expliquen com han passat l’estiu. Ei, aquesta mena de
converses de retrobament també les fem la gent gran i, si fem memòria plegats,
veurem que entre totes elles hi ha vivències en comú. Per exemple, qui més qui
menys, davant les altes temperatures que han registrat els termòmetres, segur
que ens hem remullat ja sigui a la platja, la piscina o per dir un altre lloc a
la banyera de casa. De la mateixa manera, en pondre’s el sol, als vespres, ens
ha vingut de gust sortir a prendre la fresca, menjar gelats o apropar-nos a una
plaça on s’organitzava ball una nit de festa major.
Si mirem amb lupa el paràgraf anterior i l’analitzem,
podem observar que sovint els costums i les tradicions catalanes al llarg de
l’any estan estretament lligades a factors climàtics que fan que les festes que
celebrem siguin fredes o bé calentes, però sempre encantadores! M’explicaré
millor.
L’escalfor del foc
En primer lloc constatar que, des del inici del curs
escolar, a mesura que van transcorren les setmanes, al matí i de forma
progressiva, ens anem tapant per anar al col·legi cobrint-nos de roba per
evitar el fred al cos. Sí, poc a poc deixem de dur samarreta de màniga curta
per afegir-hi al damunt una jaqueta, un abric, una bufanda... Tots aquests
canvis propiciats per la baixada de temperatura comporten que, quan ens agrupem
per celebrar una festivitat, ho portem a terme de forma majoritària en llocs
tancats, coberts, sovint al costat del foc. Un parell de mostres d’aquest
replegament les trobem en la festivitat de Tots Sants moment en què anem a
comprar castanyes i moniatos, a principis del mes de novembre; i per Nadal que,
com recull la dita, per Nadal cada ovella
al seu corra!, el celebrem en
família.
Arribats a aquest extrem del calendari, a partir del
mes de gener, anem traient el nassarró
de forma progressiva al carrer. Abrigats fins més a munt de les orelles encenem
fanalets per a rebre els Reis d’Orient en les cavalcades. Després, per Sant
Antoni, anem a veure com animals i carruatges desfilen en els 3 Tombs i les
fogueres que s’encenen principalment en les Terres de l’Ebre, les Illes Balears
i el País Valencià. També per Carnaval, participem en rues al carrer disfressats
de mil maneres diferents. Aquí, entre altres actes, trobem l’escalfor del foc
per mitjà de les fogueres de l’Enterrament de la Sardina , acte amb el qual
conclou el cicle de Carnaval. Per altra banda, els mesos de l’any van passant,
la claror del dia s’allarga però la relació del foc i la festa continua. D’aquí
doncs que per Sant Josep el culte al foc aparegui a través de les falles que
prenen forma de ninots satírics que acabaran socarrimats com a fi de festa en unes
altres fogueres.
Fixem-nos en un altre detall, de mica en mica les
festivitats canvien el lloc, l’espai de celebracions de les trobades populars.
Per Setmana Santa ja ens atrevim a passar més hores fora de les 4 parets d’una
casa. Tot i que potser no sempre el temps acompanya, el dilluns de Pasqua hi ha
la tradició de sortir a menjar la mona al camp en aplecs o romeries, cantar
caramelles i apropar-nos a la natura ja que comença a desvetllar-se després del
cru hivern. Sort que amb la primavera les portes de l’estiu són a tocar! De
fet, a la ment comencem a tenir la revetlla de Sant Joan i el inici de les
vacances, que són el punt de partida d’uns mesos farcits de festes diferents.
Aquí les propostes són variadíssimes amb tot el foc continua espurnejant sigui
de la mà dels diables, de dracs o castells carregats de petards.
A més a Sant Joan, des de la Catalunya Nord , es
transporta en una llàntia La flama del
Canigó que de forma simbòlica es duta a centenars d’indrets dels Països
Catalans, amb l’arribada de la qual a
diversos pobles i ciutats de parla catalana es dóna pas a l’encesa de les
fogueres que il·luminaran la nit més curta de l’any.
En nuclis dels Pirineus trobem també altres manifestacions
on l’escalfor del foc és present. Unes torxes de fusta, que s’anomenen falles,
són baixades enceses per uns portadors des de dalt de la muntanya a la plaça
dels pobles on s’apilaran en fogueres per poder ballar i dansar al seu entorn.
La frescor de l’aigua
Quan més de gust ve apropar-nos a l’aigua és a
l’estiu. Una capbussada ajuda a refrigerar-nos de la calor i el joc en contacte
amb l’aigua esdevé divertit. En poblacions de la costa hi ha la tradició de
realitzar processons marines on els pescadors surten a la mar amb la imatge de
la verge local o la mare de déu del Carme, guia dels mariners, perquè els
protegeixi la resta de l’any de contratemps i alhora els propiciï abundosa
pesca. Ara bé, la relació de la festa amb l’aigua no acaba aquí. Altres mostres
les trobem en els rius. Rememorant antics oficis, la festa dels Raiers ret un
homenatge en terres del Pallars a les persones que baixaven troncs d’arbres
aprofitant les crescudes dels rius en èpoques de desglaç fins a arribar al
mar a fi de construir-ne vaixells!
Els àpats festius
I on també
es fan evidents els contrastos de fred i calent és en les menges festives. Per
Nadal, que coincideix amb solstici
d’hivern, la nit més llarga de l’any, un bon plat d’escudella amb galets a
taula ens escalfa de les temperatures exteriors. I, en canvi en el solstici d’estiu,
per Sant Joan, ve molt de gust menjar un tall de coca ensucrada a l’exterior.
Entre temps, és a dir en l’equinocci de primavera, a mig camí de la nit més
curta i la més llarga del calendari és bon moment per assaborir la crema de Sant Josep per postres o les croquetes de Santa Teresa proper a
l’equinocci de tardor. Umm, n’hi ha per llepar-s’hi els dits tot fent festa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada