Barres i estrelles

Qui tingui la santa paciència de fer seguiment del que tracten les incontinències literàries de la Magina, de seguida sap  que servidora pas és cul de bar, Déu me’n guard! perquè això de les barres i les estrelles en restauració no lliguen gaire amb el tarannà d’una dama. Com també succeeix amb allò que vingui de l’altre costat de l’atlàntic i faci tuf de música de banda militar o pel·lícula patriòtica. Res, de barres per aquests paratges, a les fleques n’omplen cistells. I, pel que fa a les estrelles, se’ns encasten a la política desacreditant-la en ocasions per les pífies que generen.

Una cosa, ara que m’he ficat les ulleres d’analitzadora, em xoca observar el ventall d’actituds que les senyeres desperten. Recordo que, amb l’arribada de la democràcia,  la classe política convidava a penjar al balcó banderes. La veritat, feia patxoca veure’n. Quins temps aquells! com a mínim, segur que la indústria tèxtil catalana tenia sortida i a la vegada més d’un botiguer feia calaix a base de retallar-ne pams per la clientela. Avui, però, la feina és trobar algun polític que continuï convidant a penjar-les. Més aviat  quan menys se’n parli millor, no fos cas que enceti polèmiques.

Explicar una relació de fets vinculats amb banderoles dóna per molt. Hi ha qui li provoca urticària si troba que manca en edificis oficials la “roja y gualda”. Inclús bramen al cel ja que ho troben anticonstitucional! (Per cert, qualsevol dia la tornarem a sentir aquesta parauleta amb la sentència sobre l’estatut però, llavors, qui xisclarem i ens estirarem els cabells serem altres) Mentrestant, al Saló de Cent del Barcelona ajuntament, ha calgut endegar una campanya popular de restitució dels damassos. Justifiquen que els van treure per netejar-los però encara no els han tornat a col·locar. Clar que,  a la inversa, cosa semblant va passar al Solsona ajuntament alguns anys abans. L’alcalde, amb diplomàcia, explicava que havia dut l’estanquera a fer bugada.

La Magina dels ous