dijous, 16 de juliol de 2009

El Tennis


Cavall Fort núm. 1128 (2009)

Deixeu-vos sorprendre

EL TENNIS

És un esport en el qual la concentració esdevé important. Cal dominar diferents tècniques de picar la pilota amb la raqueta així com també saber posicionar el cos i  desplaçar-se pel terreny de joc.

Característiques principals

El tennis es practica amb una pilota que els jugadors fan anar d’una banda a l’altra del camp impulsada per mitjà d’una raqueta que sostenen amb la mà. La bola ha de passar per sobre d’una xarxa transversal situada a la meitat del rectangle de joc i ha de ser tornada pels esportistes, ubicats en cada un dels dos costats de la pista, abans que toqui el terra o bé després de fer-ho una vegada. En els partits s’enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors sobre una superfície plana que pot ser de ciment, de fibra artificial, herba o, entre d’altres, de terra batuda. Les dimensions del camp estan definides a partir d’un sistema d’unitat anglosaxó de mesura que, en metres, equivaldria a una amplada de 8,23 m. (extensibles fins a 10,97 si es practica per parelles) per 23,77 m. de llargada. Pel que fa a l’alçada de la xarxa és de gairebé d’1 m. Dintre de la pista, hi ha també 2 rectangles a cada costat de camp  que fan 6,40 x 4,11 m. cadascun i on ha de tocar el terra de forma obligatòria la pilota cada vegada que s’inicia una jugada. La duració del temps d’un partit és il·limitada. El jugador que primer arriba a 6 jocs amb una diferència al seu favor de 2 o més jocs que el contrincant, guanya el set. En cas d’arribar  empatats al final d’un set, s’utilitza una normativa de puntuació que es coneix com a tie-break. En les competicions oficials, els partits es disputen al millor de 3 o 5 sets.  Els noms dels principals cops amb la raqueta s’anomenen: drive, esmaixada, lob, passing-shot, revés, servei i volea. Anualment s’organitzen  4 torneigs que són considerats com els de major prestigi: L’Open d’Austràlia, Roland Garros,  Wimbledon i l’Open dels Estats Units.
  
Els orígens

Un possible origen del tennis podria sorgir de l’evolució d’un joc que al s. XIV es jugava a la cort dels reis de França i que es deia Jeu de Paume, el qual consistia a colpejar una bola amb la mà per sobre d’una corda. Més endavant, s’estendria fins a les classes benestants de la Gran Bretanya on es va substituir la corda per una xarxa i el palmell de la mà primer per un pergamí i més endavant per una raqueta. En relació al nom de l’esport, hi ha historiadors que argumenten que la paraula tennis deriva del mot francès tennez que era el crit de veu que feien els jugadors quan posaven la pilota en moviment.
Pel que fa a l’esport modern tal i com el coneixem s’origina a finals del segle XIX al Regne Unit. A Barcelona, una colònia anglesa resident a la ciutat  l’introduí pels vols de l’any 1888. 

El minitennis                                             

La formació es pot iniciar a partir dels 5 anys. En un primer moment, es pretén en el procés d’aprenentatge que els nens i les nenes aprenguin les normes d’una forma recreativa; en especial, respectant sempre als adversaris tant si es guanya com si es perd.
Entre les categories hi ha tres modalitats de base que són el Minitennis lúdic que juguen els menuts de 5 i 6 anys, el Prebenjamí que practiquen els infants entre 7 i 8 anys i, el Benjamí que esdevé ja iniciació entre els que tenen 9 i 10 anys. Les dimensions de la pista, el material i l’horari de joc està adaptat  a les necessitats de la mainada.

Una peculiaritat de l’esport és la puntuació. La valoració de cada jugada no és la tradicional del punt per punt.  A l’hora de comptar, s’anota en el marcador 15, 30, 40 i joc. L’origen d’aquest sistema és confús. Hi ha diverses hipòtesis si bé la més estesa parteix d’una operació matemàtica que té com a base els 360º que formen la figura geomètrica d’una circumferència. Per obtenir el resultat però, cal primer dividir els graus de la figura en 6 parts (d’aquí apareixerien els 6 jocs d’un set) i, després, dividint per 4 un dels sextants de la circumferència, trobaríem llavors els 15º, 30º, 45º i 60º. A partir d’aquí i per comoditat lingüística oral, en anglès, se substituiria el 45 i el 60 per 40 i joc.

Adreça d'Interès:  http://www.fctennis.cat

Cap comentari:

Publica un comentari