Cavall Fort núm. 1128 (2009)
Deixeu-vos sorprendre
EL TENNIS
És un esport en el
qual la concentració esdevé important. Cal dominar diferents tècniques de picar
la pilota amb la raqueta així com també saber posicionar el cos i desplaçar-se pel terreny de joc.
Característiques principals
El
tennis es practica amb una pilota que els jugadors fan anar d’una banda a
l’altra del camp impulsada per mitjà d’una raqueta que sostenen amb la mà. La
bola ha de passar per sobre d’una xarxa transversal situada a la meitat del
rectangle de joc i ha de ser tornada pels esportistes, ubicats en cada un dels
dos costats de la pista, abans que toqui el terra o bé després de fer-ho una
vegada. En els partits s’enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors sobre
una superfície plana que pot ser de ciment, de fibra artificial, herba o, entre
d’altres, de terra batuda. Les dimensions del camp estan definides a partir
d’un sistema d’unitat anglosaxó de mesura que, en metres, equivaldria a una
amplada de 8,23 m .
(extensibles fins a 10,97 si es practica per parelles) per 23,77 m . de llargada. Pel
que fa a l’alçada de la xarxa és de gairebé d’1 m. Dintre de la pista, hi ha
també 2 rectangles a cada costat de camp
que fan 6,40 x 4,11 m .
cadascun i on ha de tocar el terra de forma obligatòria la pilota cada vegada
que s’inicia una jugada. La duració del temps d’un partit és il·limitada. El
jugador que primer arriba a 6 jocs amb
una diferència al seu favor de 2 o més jocs
que el contrincant, guanya el set. En
cas d’arribar empatats al final d’un set, s’utilitza una normativa de
puntuació que es coneix com a tie-break.
En les competicions oficials, els partits es disputen al millor de 3 o 5 sets. Els noms dels principals cops amb la raqueta s’anomenen:
drive, esmaixada, lob, passing-shot,
revés, servei i volea. Anualment s’organitzen 4 torneigs que són considerats com els de major
prestigi: L’Open d’Austràlia, Roland Garros,
Wimbledon i l’Open dels Estats Units.
Els orígens
Un
possible origen del tennis podria sorgir de l’evolució d’un joc que al s. XIV es
jugava a la cort dels reis de França i que es deia Jeu de Paume, el qual consistia a colpejar una bola amb la mà per
sobre d’una corda. Més endavant, s’estendria fins a les classes benestants de la Gran Bretanya
Pel
que fa a l’esport modern tal i com el coneixem s’origina a finals del segle XIX
al Regne Unit. A Barcelona, una colònia anglesa resident a la ciutat l’introduí pels vols de l’any 1888.
El minitennis
La formació es pot iniciar a partir dels 5 anys. En un
primer moment, es pretén en el procés d’aprenentatge que els nens i les nenes aprenguin
les normes d’una forma recreativa; en especial, respectant sempre als
adversaris tant si es guanya com si es perd.
Entre les categories hi ha tres modalitats de base que són
el Minitennis lúdic que juguen els
menuts de 5 i 6 anys, el Prebenjamí
que practiquen els infants entre 7 i 8 anys i, el Benjamí que esdevé ja iniciació entre els que tenen 9 i 10 anys.
Les dimensions de la pista, el material i l’horari de joc està adaptat a les necessitats de la mainada.
Una peculiaritat de
l’esport és la puntuació. La valoració de cada jugada no és la tradicional del punt
per punt. A l’hora de comptar, s’anota
en el marcador 15, 30, 40 i joc. L’origen d’aquest sistema és confús. Hi ha
diverses hipòtesis si bé la més estesa parteix d’una operació matemàtica que té
com a base els 360º que formen la figura geomètrica d’una circumferència. Per
obtenir el resultat però, cal primer dividir els graus de la figura en 6 parts
(d’aquí apareixerien els 6 jocs d’un set) i, després, dividint per 4 un dels
sextants de la circumferència, trobaríem llavors els 15º, 30º, 45º i 60º. A
partir d’aquí i per comoditat lingüística oral, en anglès, se substituiria el
45 i el 60 per 40 i joc.
Adreça
d'Interès: http://www.fctennis.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada