Cavall Fort núm. 1127 (2009)
Joan
Amades i Gelats (1890 – 1959)
Sempre
que podia se n’anava per les cases dels pobles a preguntar com celebraven les
festes al llarg de l’any, quines cançons cantaven, quins àpats elaboraven o, per exemple, a què havien jugat la gent
gran a l’època en què havien estat infants. Carregat d’informacions de tota
mena, retornava al seu despatx de Barcelona per classificar-les, ordenar-les i
publicar-les en llibres amb la finalitat de divulgar els costums i les
tradicions populars catalanes. Entre cella i cella, tenia una obsessió: volia
que no es perdessin i que ens
arribessin.
Pinzellades
d’infància i formació
Al barri del Raval barceloní, ara gairebé
farà 120 anys que hi nasqué Joan Amades i Gelats. Fou l’únic fill d’una família
d’obrers. La mare treballava en una fàbrica tèxtil cosint calces i el pare feia
de serraller. L’economia familiar no era massa folgada. A més, la delicada
salut paterna precipità que amb només 9 anys hagués de deixar l’escola per
posar-se a treballar en una paradeta de mercat venent draps. Sí, feia de
drapaire però l’adversitat acadèmica aviat la suplí estudiant pel seu compte.
Es veu que a totes hores llegia fins al punt que, als 12 anys, reconvertí el
negoci de draps en un espai on venia llibres de segona mà. S’explica que entre
venda i venda aprofitava per fullejar-los tots. Era un devorador de paraules!
ja que, a tothora, trobava alguna cosa per aprendre i això que la vista no
l’acompanyava. Ell mateix comentava que a les nits, a casa, li feien tancar el
llum de l’habitació perquè, com a mínim, per unes hores els ulls descansessin
de lletres i números. Ara, com que era
curiós de mena, privat de llum elèctrica encenia un ciri, agafava una lupa i
continuava les lectures. I això que
tenia els ulls delicats!
Ja un pèl més crescut, poc ha de
sorprendre que esdevingués un jove apassionat per descobrir les coses reals que
l’envoltaven. Els dies festius i, gràcies a formar part de la secció
excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, que era una associació obrera
dedicada a elevar el nivell cultural dels associats, s’apuntava a les
activitats que des del centre coordinaven a fi d’anar a conèixer de prop la
natura. Li encantava la flora, la fauna i en particular els insectes. Les ganes
per saber no tenien límit. Fou un engrescat observador d’estels i, entre altres
aficions, es bolcà a estudiar l’idioma de l’esperanto on, amb 19 anys,
s’implicà en la realització d’un congrés internacional celebrat a Barcelona
just ara farà un segle.
Unes
visites premeditòries
Les anades a la llar familiar de dos
estudiosos de la música, Robert Gerhard i Mossèn Higini Anglès, per escoltar de
boca de la mare de Joan Amades les
cançons que aquesta havia après de tradició oral, li va fer prendre consciència
de la riquesa folklòrica materna que tenia a casa. Cal tenir present que, per
aquells temps, part de la societat era analfabeta, no sabia ni llegir ni
escriure i, via transmissió oral, els més petits adquirien coneixements sovint
només per mitjà de la paraula. És a dir, a través de dites, rodolins, frases
fetes, refranys... on, de forma breu, es definien oficis, festivitats,
persones, animals o, entre altres coses, els dies del calendari.
I vet aquí doncs que, arran del fet de les
visites dels musicòlegs, la vida li féu un gir que l’endinsà en cos i ànima en
la recopilació de tot allò que tingués a veure amb la cultura popular. Des
d’una perspectiva romàntica buscà en el món rural els orígens d’una identitat
catalana amb l’objectiu de preservar-la perquè no desaparegués i esdevingués
d’utilitat a les generacions venidores davant d’un món llavors cada cop més
industrialitzat i canviant.
Investigador
atípic
L’esforç que destinà a la recerca dels
costums i les tradicions l’aproximà als professors universitaris de l’època. Participà
en iniciatives de treball amb l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de
Catalunya, l’Associació Catalana
d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria, La Institució Patxot
i, entre altres institucions, l’Institut d’Estudis Catalans.
Els coneixements que tenia sobre
rondalles, llegendes, romanços, fulls de rengle, música, danses, bestiari,
gegants... el portaren a treballar professionalment al Museu d’Indústries i
Arts Populars del Poble Espanyol de Barcelona, a l’Arxiu Històric Municipal
també de Barcelona i a col·laborar de forma periòdica a la ràdio i organitzacions internacionals com la UNESCO. Ah , i
recordem-ho, tot això havent hagut de deixar l’escola de jovenet!
Especialista
en literatura de canya i cordill
S’anomenava literatura de canya i cordill
els fulls impresos que es penjaven en fils matussers aguantats per unes canyes
esberlades, igual com si es tractés de roba estesa que fins abans de la Guerra Civil (1936 – 1939) es
venien a peu de carrer. Era una escriptura propera a la gent modesta i que, gràcies
al suport de les il·lustracions, els resultava visualment d’utilitat per
aprendre coses, memoritzar-les o senzillament jugar-hi i distreure’s. Joan
Amades recopilava tots aquests papers que coneixem amb el nom d’auques,
estampes, goigs, ventalls... i els
endreçava per parlar de tot allò que tingués a veure amb cultura popular. És tan extensa l’obra que arribà a publicar
que entre llibres, articles, separates... s’aproxima a uns 400 títols. En el gruix de la seva producció,
destaquen els 5 volums del Costumari
Català que en l’actualitat encara esdevenen una eina de consulta a les
escoles, els esplais i a bona part de
les entitats culturals de cara a l’organització d’activitats festives.
Any
Amades 2009
Si bé cal ser crític amb alguns dels
mètodes poc rigorosos o inexactes que va
tenir present per redactar a voltes els llibres, l’aportació que va fer per evitar que desaparegués part
del patrimoni folklòric català ha resultat vital. D’aquí doncs, que enguany, en
agraïment a la tasca que dugué a terme, grups
de cultura popular com ara: geganters, bastoners, esbarts, orfeons, castellers,
sardanistes, diables, pessebristes... s’han adherit per retre-li un homenatge
que durant els pròxims dotze mesos anirà realitzant-se arreu dels pobles i
ciutats del país.
...............................................................................................................................
El
llenguatge dels signes
Una petita mostra dels treballs de recerca
que Joan Amades dedicava a la cultura popular són aquestes 6 fotografies on
apareix ell mateix representant amb el seu propi cos alguns exemples del
llenguatge dels signes. Fes-ne la prova i mira de trobar quin serveix per
escenificar el silenci, escriure, parar l’orella, fer pam i pipa, llegir i vigilar.
http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort/arxiu/1127/5-finestra.html
Antoni, aquest article em va robar el cor. Senzill, clar i molt didàctic.
ResponEliminaM'ha agradat rellegir-lo, recordar-lo i retrobar-lo.
Moltes gràcies Víctor, és tot un honor rebre el teu comentari. Atentament, Antoni.
ResponEliminaEstimat amic: magnífic article. Us puc fer un preguntat? D'on és la foto en blanc i negre del full 3, la dels hòmens que es miren els romanços penjats?
ResponEliminaBenvolgut, la fotografia forma part de l'arxiu Amades i és feta a principis del segle XX a Vilanova i la Geltrú. La necessites? Celebro que també t'agradi l'article. Una abraçada!
Elimina