Guarniments

Un dels fenòmens que provoquen les gestes esportives és la proliferació de banderes als balcons. Felicitats! Cal fer-se notar i, a tal efecte, de l’armari es treuen els draps amb els colors de l’equip victoriós.

De llençols, n’hi ha de totes mides i dissenys. Això sí, en aquests teixits no hi poden faltar per a l’ocasió els pigments  blau i el grana. Pel que fa a l’escut de l’entitat, si hi apareix estampat, tampoc passa res. Ara, si, a més, s’hi combinen  les quatre barres amb burro o l’estelada ja hi ha qui diu, ja hi ha qui hi veu, ja hi ha qui arronsa el nas al·legant que esport amb política... no ha de ser. Clar,  potser deu ser perquè qui es queixa deu haver perdut alguna cosa, oi?

Xocant és observar com reaccionen els cervells. Quan qui celebra títols resulta ser l’etern rival, llavors, per exemple, aquests no detecten pas onejar banderes amb toro o gallina al món. Curiós!

Més ens valdria a tots plegats treure als balcons estendards, reivindicatius  sobre la crisi econòmica. Lligat en cordills, quedaria escaient penjar-hi tantes calces, calçotets o bolquers com persones habiten en cadascuna de les cases. Al ritme que anirem amb les baixades de salaris, congelació de pensions, eliminació de jubilacions parcials, retallada de la llei de la dependència i de prestacions per naixement... aviat calces, calçotets i bolquers serà el darrer que restarà al govern per treure’ns del damunt.

L’estampa de la protesta, visual, segur que ho seria. A més, contemplar l’estesa de col·leccions de roba interior exposades a les baranes,  com a mínim, estimularia la població a petar-nos, però, de riure.  

Ah, i respecte als aficionats al futbol cap problema ja que podrien continuar exhibint les peces íntimes amb els colors del club. En trobaríem, eh?  

La Magina dels Ous