Torn

El rei s’ha posat malalt. Què hi farem, això és humà i passa també a les millors famílies. Res, els millors desitjos com a tot mortal real, no?  Refer-se el màxim dels possibles i... a viure, viure, viure que són quatre dies!

I és que, en aquest territori de l’anticonstitucional estatut,  sort en tenim dels avenços de la ciència que, aplicats a la medicina, detecten nòduls pulmonars els quals, agafats a temps, queden en pura anècdota gràcies a les doctes mans dels cirurgians que el dissabte feien; guàrdia?

Visca el servei de la salut catalana! Ha estat una intervenció d’urgència que entre altres preocupacions ha evitat al pacient haver de demanar hora de consulta al metge de capçalera.

Dit això, el que no esquiva l’aventura de l’ingrés clínic però són les visites polítiques. A les autoritats democràtiques, els ha tocat desfilar davant els flaixos de la porta principal de l’hospital. Ha estat una bona obra solidària.  Interessar-se pel convalescent monarca és exemplar i més quan suposa haver de renunciar a la migdiada del diumenge a la tarda.

D’aquí que, per tot plegat, es comprèn la ràpida recuperació postquirúrgica de l’usuari a la seguretat social. Sens dubte, l’allau de visites dels alts càrrecs  ha estat raó de pes per agafar als quatre dies  l’alta mèdica.  És que, quan es tracta de recuperar-se,  ja ho diuen; com a casa, (llegeixis aquí palau) en lloc.

La Magina dels Ous