Hoooooooooola, bona hora a tothom!
El darrer cap de
setmana, amb la Montserrat ,
vàrem assistir a un concert. He de confessar però, que arribats al vespre de
dissabte, em feia certa mandra sortir. Ja
us ho diré, mudar-me per rondar, de nit, quan el que més de gust et ve a les talaries
és escarxofar-te al sofà amb el pijama posat, les potes estirades sobre del tamboret
i el televisor encès... se’m feia coll amunt fugir del niu.
Clar que aquesta
vegada pas podíem dir que no hi anàvem, a l’auditori! Pobres de nosaltres si allí
no ens hi veien el pèl! La neta s’estrenava en societat tocant el flabiol, en
tenia encomanada una demostració i, per compromisos familiars, era obligatori observar
com ho remenava.
De camí cap al
concert coincidírem en el trajecte amb coneguts. Salutacions, paraules de
cordialitat efusives, petons, abraçades i tota aquella mena de tràmits
protocol·laris, a voltes artificiosos, que es duen a terme abans d’escalfar la butaca de platea.
Bé, en la foscor de
la sala, circumstàncies imprevistes m’alteraren la programació. Una fortor cada
vegada més potent anava envaint de forma alarmant la zona on érem instal·lats. Mare
de Déu del Remei! En obrir-se el teló, uns corrents d’aire que baixaven de
l’escenari encara n’augmentaren l’efecte.
A la senyora del
seient del meu davant estic convençut que se li trencà al damunt l’ampolla de
colònia de bany. Quina bravada, quin tuf, quina pesta, quina catipén que
desprenia... Allò era zona radioactiva de nivell superior! buf, marejava elefants.
La fortor em
transportà cap al passat quan amb 4 rúpies a la merceria comprava colònia a
granel. Encara veig ara com el botiguer
se servia de l’embut per entrar a l’ampolla de vidre la mesura...
El concert seguí el
seu curs, amb la flaire vaig tenir el cap a can Pistraus. Gairebé no em vaig
assabentar de la música, tot al contrari de la Montserrat que, com que
tenia el nas tapat, es va lliurar del perfum. Voleu dir que ara que ho prohibeixen tot, no
hauria de sortir també alguna llei que prohibís anar fent aquesta ferum pel
món? N’estic fart de ser un ensumador passiu.
Una abraçada ben forta i... fins a la propera!
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=517
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada