dijous, 24 de juny de 2010

Llumineres


Característica sonora del català és la pronunciació de la lletra “LL”. El doble so de la “L” té musicalitat de palau. Disposar-ne en el cognom gairebé és sinònim de càrrec amb autoritat rellevant. Només cal observar com es diu l’Honorable de la Generalitat president; Montilla (amb “LL”) o com es deia l’anterior home bandera del trituradet estatut , Maragall (amb “LL”, és clar). D’aquí que, per tot plegat, la conclusió que se’n deriva, l’onomàsticament  més fonamentada, és que en aquesta terra s’ha posat de moda que les cireres les remenin persones que llueixen cognoms amb un parell d’eles. Potser per això, si després no ens han fet el pes en la gestió, penjar-los llufa a l’esquena  se’ns fa col·lectivament més senzill alhora que de forma estètica complementa a la que ja porten amb  el cognom de davant.
Un exemple nou  que van a l’alça les doble eles el trobem a la seu social de l’entitat culer.  Actualment hi fiquen novell mandatari que llaminer de  “L’s”  lluirà responsabilitats de president (amb “LL” òbviament) a la plaça que ocuparà els propers anys, signant la paperassa que se’n derivi com a Rosell.  A saber, potser el subconscient del soci blau i grana s’il·lusiona associant les eles dels cognom del cap visible al fet que així ja tenen dues lletres coincidents a la paraula “lliga” guanyades, per endavant.  Ja es veurà...
Però no acaben aquí la llista de dirigents il·lustres que exhibeixen les dues lletres bessones. Quina característica té el primer cognom de la nova presidenta del Palau de la Música Catalana? Fàcil, un parell de... exacte! “L’s” a Carulla. No podia ser d’una altra forma, oi? Cal seguir el corrent estilístic per dirigir el timó dels vaixells insígnia del país.
Per cert,  Millet o Montull també porten eles només que, últimament, els ha  aplanat el pas la de “llosa”.

La Magina dels Ous

Cap comentari:

Publica un comentari