.jpg)
Característica sonora del català és la pronunciació
de la lletra “LL”. El doble so de la “L” té musicalitat de palau. Disposar-ne
en el cognom gairebé és sinònim de càrrec amb autoritat rellevant. Només cal
observar com es diu l’Honorable de la Generalitat president; Montilla (amb “LL”) o com
es deia l’anterior home bandera del trituradet estatut , Maragall (amb “LL”, és
clar). D’aquí que, per tot plegat, la conclusió que se’n deriva, l’onomàsticament
més fonamentada, és que en aquesta terra
s’ha posat de moda que les cireres les remenin persones que llueixen cognoms amb
un parell d’eles. Potser per això, si després no ens han fet el pes en la
gestió, penjar-los llufa a l’esquena se’ns fa col·lectivament més senzill alhora
que de forma estètica complementa a la que ja porten amb el cognom de davant.
Un exemple nou
que van a l’alça les doble eles el trobem a la seu social de l’entitat
culer. Actualment hi fiquen novell mandatari
que llaminer de “L’s” lluirà responsabilitats de president (amb
“LL” òbviament) a la plaça que ocuparà els propers anys, signant la paperassa
que se’n derivi com a Rosell. A saber,
potser el subconscient del soci blau i grana s’il·lusiona associant les eles
dels cognom del cap visible al fet que així ja tenen dues lletres coincidents a
la paraula “lliga” guanyades, per endavant.
Ja es veurà...
Però no acaben aquí la llista de dirigents il·lustres
que exhibeixen les dues lletres bessones. Quina característica té el primer
cognom de la nova presidenta del Palau de la Música Catalana
Per cert, Millet o Montull també porten eles només que,
últimament, els ha aplanat el pas la de “llosa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada