dijous, 22 de juliol de 2010

Fumera


Eyjafjallajökull pas és una falta d’ortografia, està ben escrit. El nom resulta ser el mot en llengua escandinava del volcà islandès que fa setmanes que fumejà amb força paralitzant el vol d’avions pel cel d’Europa.  Ara ja fa temps que no se’n parla, ha deixat de ser notícia, la premsa omple titulars d’ altres afers i, a ser possible, més estiuencs  que alegrin la vista. Els fums de distracció actuals van d’amors de futbolistes tot desitjant esvair els altres fums que de veritat cremen llavis.
Igual que l’ Eyjafjallajökull hi ha grups de premsa però que ja fa mil anys que no parlen de la manifestació del 10-J a Barcelona. Només han passat quinze dies i prou que s’han encarregat d’ofegar repercussions entorn la multitudinària concentració. No en diuen paraula. La tàctica és: Tal dia farà un any i avall que fa baixada!
Que això succeeixi en determinats mitjans de comunicació és fins un cert punt un honor. Ara, el problema és quan aquesta actitud es trasllada a la classe política. Sí bé és cert que també un altre honor es que alguns partits ignorin d’entrada el grapat de gent de  la trobada, la cosa molesta quan poc a poc la resta de grups parlamentaris va fent el mateix al respecte.
Queda clar, tocava anar a sortir a la foto, fer acte de presència, aparentar que la retallada del constitucional era desproporcionada i que la sentència no anava amb el tarannà del  partit per, després, intentar girar full tot desitjant que la convocatòria quedi  diluïda en fum  i d’encenalls.
Reunir-se per fer-la petar al Parlament, anar de visita a reiterar confiança a la Moncloa i posposar al màxim les eleccions a la Generalitat poc a veure tenen amb els passos següents que dels polítics se’n demanava un cop enllestida la manifestació. Ningú ho diria però el fum els ha emmascarat la cara i no pas del Eyjafjallajökull.

La Magina dels Ous

Cap comentari:

Publica un comentari