Teles

Les darreres setmanes han resultat ser profitoses pel tèxtil. La venda de pedaços de roba de color vermell i groc han pujat. Els principals llocs de distribució han estat merceries de tota la vida i novells comerços d’implantació xinesos que han vist com plegats omplien els calaixos de diners. Curiosament, ha resultat ser indiferent si les banderes eren fabricades a l’orient o les rieres del Ter. El més important, pels botiguers, ha estat poder-ne despatxar encara que fossin holandeses.

Segons el gremi, el darrer cap de setmana ha estat providencial. Mentre qui el dissabte tenia motius per trepitjar el carrer per manifestar-se amb senyeres de quatre barres, el diumenge altres ho feien amb banderes de dues barres gruixudes. Entre compradors però, i mai millor dit, cadascú anà a la seva bola.

Si bé pels de la desfilada del dominical una pilota acaronà la xarxa d’una porteria de futbol a Sud-àfrica, a tocar del nord del continent, ço és als Pirineus, els de l’aplec del dissabte mostraren tenir plenes les pilotes d’haver d’aguantar els canvis de regles fallades (que no vol dir equivocades) segons interpreten allà al Constitucional. D’aquí que, per tot plegat, la  retallada de l’estatut ha estat una mena de joc que no ha agradat als de la tribu catalana que diu  prou als de l’ètnia tocapilotes. Tant ha de ser veritat que no fa el pes el dictamen que fins i tot els matemàtics de la Urbana han certificat que van anar a la manifestació més d’un milió al Passeig de Gràcia de Barcelona.

El que no ha fet tanta gràcia però foren les declaracions nocturnes que el president de la Generalitat va fer per la tele que fa cinc on, a mitja entrevista telefònica, va permetre acceptar deixar pas a la publicitat. Això sí que és tela i marinera!

La Magina dels Ous