Un dels somnis de país independent passa per disposar
d’un codi de barres, un sistema ràpid d’identificació numèrica adaptat que
identifiqui els béns fets a Catalunya. I, posats a tenir, per què no?
Dotar els fabricants d’un dígit diferenciat de barres és molt lloable i, més, si hi ha
empresaris que el desitgen utilitzar en els productes industrials. No fan cap mal si el volen estampar en els seus
gèneres mercantils. Total, no són altra cosa que un conjunt de bandes blanques
i negres de diferent gruix que les caixeres dels supermercats s’entesten a
il·luminar amb un lector làser. I mira
que entretenir-se en cada paquet, en cada ampolla, i sentir sonar cada vegada
la mateixa cançoneta... ai, el que han de fer les pobres mosses per evitar
escoltar el fil musical de la superfície comercial on treballen! Clar que
potser ho fan perquè així es creïn
llargues cues a caixa i acabem comprant paquets de xiclets en abundància? Vaja,
serà pura estratègia comercial?
Costa d’entendre que la notícia de la implantació de
l’índex diferenciat hagi passat per la premsa de puntetes. No serà que hi ha
qui no vol que es conegui en excés l’existència de l’Associació Catalana del
Codi de Barres (ACCB) que vetlla en la utilització del número 15 com a xifra
identificativa d’aquest racó de món?
Acostumats com estem a portar en l’escut i la bandera
quatre barres, ara, disposar-ne de 15 més, no ha de ser cap impediment per
ningú. Només és qüestió de pagar una
quota en conceptes de despeses administratives, manteniment i ja està.
Salvant distàncies, l’arribada del codi de barres ve
a ser com l’aparició en el seu moment del domini punt.cat. Existeix, el tenim...
només que, per exemple, a cal www.webnegre.net
ho deixem, de moment, per un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada